ésser

ÉSSER v. || 1. Existir; tenir realitat una cosa, un fet. Cové ésser .j. ésser infinit e no molts, III.26 - ProvRam, 5. Lo primer libre es a provar Deus esser, e esser en ell les fflors del primer arbre, II.A.9 - Gentil, 6, lín. 25. Yo só per so car són essència bona, infinida e eternal, III.32 - ArbFilAm, 211. Encara és .j. altre grau major per què tu és ubligat a onrar, amar e servir ton amat, III.32 - ArbFilAm, 131. Genus, sots si spècia, / aprés és diferència, I.1b - LogGat, 4. Li philòsof qui són estat, / sàpies, han molt fortment errat, I.1b - LogGat, 35. Viure és per primera entenció, / e menjar és per la segona, e só amdues per so que home sia bo, III.9 - CentNoms, 163. E si fos cosa certa que tots los hòmens qui són amassen e servissen a Déu, haver fills seria bona cosa, II.A.19 - Blaquerna, 11. Compta, fill, com son pochs en nonbre los princeps qui son en lo mon, II.A.17 - Intenció, 206, lín. 21. Tota vostra encarnació fo per orde e per regla d'ordonament, I.2 - Contemp I, 278. Tot quant fo en vostre aveniment, tot anà per regla d'orde, I.2 - Contemp I, 278. Tots quants hòmens foren e seran, seran concebuts e nats en aquell peccat original, FD II.5 - BeneMuli, 293. Com sia impossible cosa que sia infinitat de mal ni de malea, poquea e privació, car si ho era, neguna cosa no fon ni és ni serà, la qual cosa és impossible, III.2 - ArsAma, 305. En aquella edat foren, fill, molts prophetes, II.A.6 - DoctPu, 190. En aquesta (etat) fo, fill, nostre senyor Déus Jesuchrist encarnat e crucificat, e foren los Apòstols, e en aquesta etat som ara e serem tro a la fi del món, II.A.6 - DoctPu, 190. La pus contrariosa bèstia e la pijor de guardar que sia en lo món, me par, Sènyer, la sensual potència, I.2 - Contemp III, 104. Sens deliberació instinct natural no seria, III.26 - ProvRam, 176. E serien proprietats accidents sens propis sobjects e en si matexes serien sustentades, III.26 - ProvRam, 190. E encara, que d'eyls són exit, per ço cor són mos començaments, e si ells no fossen, yo no fóra, III.42 - Oracions, 350. Per la qual est mills proporcionat a pregar Déu con lo pusques honrar, que no fores si encarnació no fos, II.A.4 - Demost, 572. E en glòria més entén .jª. ànima o .j. àngel la veritat de mon amat, que no porien entendre tots los enteniments qui són e foren en esta vida, III.32 - ArbFilAm, 195. En axí foren molts déus si fossen moltes deïtats, com són molts hòmens per ço car són moltes humanitats, III.26 - ProvRam, 6. Ans que foses, res no eres, II.A.17 - Intenció, 168, lín. 17. Si no fos altra volentat mas aquella de Déu, qui nomenara volentat nomenara Déu, III.26 - ProvRam, 3. Con vós siats sens fi, justa cosa és que vós fóssets enans que les coses creades, I.2 - Contemp I, 21. || 2. Trobar-se o estar (en un lloc real o figurat). No·m deveu consellar que jo prenga altre orde al qual jo no tinga tanta devoció com a l'orde en què só de matrimoni, II.A.19 - Blaquerna, 22. La vostra veritat eternalment és en ésser actual, I.2 - Contemp I, 113. Aquest temps en què som, III.26 - ProvRam, 35. E prec-vos que·m digau les raons per les quals vós més amau orde de religió que l'orde de matrimoni en què sou, II.A.19 - Blaquerna, 22. Lo nom de les .vij. qui no só / en dicció, de fores estan, I.1b - LogGat, 43. Jo era e són en mi metex, III.32 - ArbFilAm, 210. Un sobirà bé no pot ésser sobre altre, car si ho era, seria subirà e no subirà, III.26 - ProvRam, 4. Entrò en lo loc on jo e lo meu fill Jesús érem, FD II.5 - BeneMuli, 316. En lo temps que vós e·ls apòstols érets en est món, III.42 - Oracions, 349. Reyna! Com vós érets sots la creu e veyets que·l vostre fill moria..., adoncs..., III.7 - SaMaria, 96. Les condicions totes que Evast desijava en sa muller, eren en Aloma, II.A.19 - Blaquerna, 6. Lo foch e l'àer qui eren en lo fum, havien apetit a anar ensús, II.B.15 - Felix II, 21. E com fuy a la posada..., FD II.5 - BeneMuli, 325. En .I. loch fuy una vegada, hon staven gran res de hòmens religioses, II.B.15 - Felix III, 172. En tu e per tu ab tu fuy on que fos, II.A.19 - Blaquerna, 386. En may fuist e·n abril, / e en lur jorns, qui són gentil, I.1b - LogGat, 58. Com Fèlix... fo en un gran boscatge..., si encontrà..., II.B.15 - Felix I, 27. Fom en captivitat dues vegades, II.A.19 - Blaquerna, 324. Per un peccat ten solament fom tuyt en la ira de Déu, II.A.6 - DoctPu, 12. Lo Déu de glòria sab bé que jamay en mon pensament ni en ma opinió fonc que jo de ningunes coses vos hagués a desobeir, II.A.19 - Blaquerna, 21. Lo palaffrè con fo a la font, bech de l'aygua, II.A.5 - OrdCav, 205. Narpan e Blanquerna foren (variant foron) per cabal en la cambra de Narpan, II.A.19 - Blaquerna, 179. Quan vós, Blanquerna, sereu en lo desert..., lavors sereu d'altre parer, II.A.19 - Blaquerna, 39. E cascuna de nós seríem tant en vós, menoritat, que no seríem tant en ésser com en privació, III.2 - ArsAma, 368. Usos especials dins la mateixa accepció: a). refl. No calgué que y vengués ni que en mi intràs, que ja s'i era divinalment e essencialment, FD II.5 - BeneMuli, 301. b) significant haver-hi, amb l'adverbi o sense l'adverbi. E jaïa en lo soll car no era qui escombràs l'estable, III.23 - ArbSci II, 437. Pensar pots com gran era la dolor, los plors, les làgremes e los senglots que jo e Joan e mes sors e tots quants hi érem feyem, FD II.5 - BeneMuli, 325. Contrast fo enfre l'escut e l'espasa del rey, III.23 - ArbSci II, 431. No fóra qui us auciés ne qui duptàs de vós, I.2 - Contemp I, 278. Si fos en nos altres tanta de virtut, que fóssem una essència, II.A.7 - OraCont, 249. En axí foren molts déus si fossen moltes deïtats, com són molts hòmens..., III.26 - ProvRam, 6. c) Sembla significar tenir en el següent text. La transcripció del còdex és correcta. En tot cas l'error seria del copista. Cascunes paraules són (en?) lur loc apropriat segons les persones qui són en aquell loc, I.2 - Contemp VII, 541. d) Pot equivaler a esdevenir. Los mals hòmens enpatxen resurrecció e·l dia del juduci, que no sien tost, III.26 - ProvRam, 188. || 3. L'ús més freqüent del verb ésser és el de copulatiu, o sigui, de llaç d'unió entre el subjecte i el predicat (substantiu, adjectiu o assimilats, proposicional). a) Amb predicat substantiu o pronominal. En tant, que so mare d'ome e Déu, FD II.5 - BeneMuli, 340. Aquella mateixa essència que·m só, III.2 - ArsAma, 329. Tu, senyora, qui eres cambra de Déu home, és cambra d'esperança de hòmens peccadors, FD I.18 - HoresSM, 263. Dóna'm fortalesa qui és força de coratge contra mal e peccat, FD I.18 - HoresSM, 260. Tu qui és Déu omnipotent de mi encarnat, FD II.5 - BeneMuli, 299. Tu tant solament qui és mare e filla de ton Déu Pare e Fïll, FD II.5 - BeneMuli, 306. Tu est mare dels peccadors, FD I.18 - HoresSM, 258. Déus, qui est alpha et omega, a tu conèxer e amar, començam..., III.46 - ConDeu, 375. Quan voldràs conèixer negú, / coneix abans e qui est tu, IV.7 - ProvEns, 378. E vós ets ens ajustat de parts substancials e accidentals, III.2 - ArsAma, 331. Déus qui sóts clarificament de tot enteniment con vos conex, II.B.1 - ArsDem, 3. Conexem que vós sou home savi, III.7 - SaMaria, 14. Tant c'amduy só / en lo fayt companyó, III.44 - MedPec, 73. Vós, Senyor, preycàs als juheus, infant petit que érets, III.47 - Home, 133. Cor si no u eren, seguir-s'ia que lur contrari [no] fos mal, II.A.4 - Demost, 61. ¿Per què fuy abat e no fuy frare ermità...?, II.A.19 - Blaquerna, 218. En aquella manera que tu est pare, fuyst fill, II.A.4 - Demost, 330. David en son psalm ho havia profetitzat que tu series mare e verge en lo concebiment, FD II.5 - BeneMuli, 309. Si lo bestiar guardava lo pastor, axí com lo pastor guarda lo bestiar, molt serie, Sènyer, gran estranyedat, I.2 - Contemp III, 104. Tu, fill, me demanes com se pot fer que jo sia mare e verge, FD II.5 - BeneMuli, 307. Com proverbi sia breu preposició..., III.26 - ProvRam, 1. Com lo veser qui és per açò que siy vis, III.2 - ArsAma, 30. E vós d'ací avant siau senyor de tots nostres béns, II.A.19 - Blaquerna, 28. Crueltat, ¿fores bona mongessa?, III.23 - ArbSci III, 156. Ja no fores Déus gloriós si poder en tu fos ociós, III.23 - ArbSci II, 399. Si en Déu deïtat e natura no·s convertissen, no fóra Déus sa pròpia natura, III.26 - ProvRam, 6. Si no fos en vós glòria, perfecció, ço que vós sóts, ¿vós què fórets?, II.A.19 - Blaquerna, 442. Si yo avia acabada essència e acabat poder e acabada saviea e acabada volentat, e que tot ensems fos .jª. essència metexa..., II.A.4 - Demost, 240. E pregà mi e majoritat que fóssem ses amigues en totes coses bones, III.23 - ArbSci II, 396. ¡Fóssets, Sènyer, per lo vostre sant plaer, metge de mes nafres!, I.2 - Contemp I, 50. E si vós, regina, no fóssets d'amor ni per amor, cuydara'm que fóssets enemiga d'amor, III.7 - SaMaria, 58. b) Amb predicat adjectiu, més rarament substituït l'adjectiu per un adverbi. A vós tot sol som peccador e colpable, II.A.19 - Blaquerna, 452. Segons que ames la fi és ardit, III.26 - ProvRam, 268. La qual pus perfecta en granesa de bontat, vertut e santedat és tu, verge sens par, FD II.5 - BeneMuli, 295. Ans est egual a les altres en concepció pus que fosses concebuda com les altres en peccat original, FD II.5 - BeneMuli, 295. Si vols ésser humil, consira d'on est vengut ne on hauràs a anar, III.26 - ProvRam, 69. Tu ets beneyta sobre totes les fembres, FD II.5 - BeneMuli, 294. Si ets obtinat e no pots plorar ne suspirar, dejuna, III.26 - ProvRam, 261. Aquest Libre és molt útil a conèxer e amar Déu, III.26 - ProvRam, 1. Pus és manifest e provat / so qui és ver e qui és fals, I.1b - LogGat, 35. Differència, dix l'amic: ¿ets vós major en saviesa d'amor que en contrarietat?, III.2 - ArsAma, 275. Car vós ets (variant est) plaent, dous desir / de lur esper, II.A.19 - Blaquerna, 494. Molt sóts alegrada car me veets ressucitat, III.26 - ProvRam, 227. Cavalers d'amor, dix l'amic: ¿per què sóts tan ardits combatedors?, III.32 - ArbFilAm, 110. Mijan d'amor, dix l'amic: ¿sou vós tal que·n pusquen exir concordar e durar...?, III.2 - ArsAma, 263. Les set hores aquestes só, III.8 - HoresND, 173. Jo era beneyta sobre totes fembres, FD II.5 - BeneMuli, 300. E guardava los seus peus qui eren tant gentils e tant delicats, FD II.5 - BeneMuli, 321. Car si eren molts, .j. seria fenit en altre e no seria infinit, III.26 - ProvRam, 5. No fuist anc avar ni cóbou al teu amic, II.A.19 - Blaquerna, 425. Plena fuist (variant fust) de Déu e d'ome, II.A.19 - Blaquerna, 217. Emperadriu! Axí fuist pacient en aquest món, que jamays no fuyst de res injustament irada, FD I.18 - HoresSM, 271. ¿Com fust anc tan ardit...?, III.13 - DesND, 202. Lo qual fo sant e pur sobiranament, FD II.5 - BeneMuli, 295. Lo abat mostrà al ermità lo monestir, que fo bell, e fo complit de tot ço que tany a monestir, II.B.15 - Felix IV, 234. La tristor e dolor fon molt gran, FD II.5 - BeneMuli, 325. Car tant fonc gran, que no ha par, FD II.5 - BeneMuli, 325. E mostrar-te ha aquesta regla que tu fos obedient al .iij. e al .vj. peccat mortal, FD II.11b - ArsConf3, 399. Indiscreció, ¿fos anc obedient?, III.23 - ArbSci III, 148. Lo qual hac a ésser axí bé sanctificat de aquella sanctificació e benedicció maternal, com lo teu naximent fou, FD II.5 - BeneMuli, 295. E seràs humil, III.26 - ProvRam, 69. Aytant com ells són pus peccadors, aytant serets vós pus piadós, III.7 - SaMaria, 187. ¿Quan serets vós tan bela, tan gran...?, III.32 - ArbFilAm, 137. Jo seria pus just en vós pregar e amar, que vós en donar e perdonar, III.32 - ArbFilAm, 172. Con tu savi series / si en ton cor les pots retenir, I.1b - LogGat, 17. E en axí seria finida en bondat, granea, e les altres, e sí us seríets vós e yo e totes quantes coses són en vostre amat e en mon entès, III.2 - ArsAma, 313. Sens distincció, totes coses serien una, III.26 - ProvRam, 79. Per so que no sia semblant als ypòcrites qui falsament suspiren e ploren per falsa amor, III.32 - ArbFilAm, 124. Per ço que sies pus prop a la primera intenció, II.A.17 - Intenció, 178, lín. 39. Sies bo si vols que Déus te faça bé, III.26 - ProvRam, 256. No faces lutxúria per ço que sies sant, III.26 - ProvRam, 237. Ans sies suau per amor que per paor, III.26 - ProvRam, 70. No sies ergullós per ton amic, III.26 - ProvRam, 70. Tu, verge, sies certa per esperiència d'esta tan alta maravella, FD II.5 - BeneMuli, 307. Com sie natura que per il·luminat enteniment sia volentat pus alta en amar, II.B.15 - Felix I, 35. On, com siam certs que veritat és bé, per assò encercam la subirana veritat, II.A.4 - Demost, 68. En axí com la infinitat de granea reté que som la .jª. l'altra per ço que no siam fenides e que sia cascuna infinida..., III.2 - ArsAma, 334. Com vós siats gran, ¿per què amats poc amar?, III.15 - FlorsAm, 296. ¿És alguna cosa que jo puga fer per què vós siau aconsolada?, II.A.19 - Blaquerna, 10. Consola Déus los homes ab vertut per ço que ab ella sien francs, III.26 - ProvRam, 52. E fórem en mayor perfecció de virtut en bonea e·n bonejar, e cètera, e fórem-ne pus semblants a la causa primera, II.A.7 - OraCont, 250. Inpossíbol cosa seria que yo fos mills aparellat a honrar lo subiran bé, II.A.4 - Demost, 573. Si jo, regina, fos tan gran que vos pogués pregar segons que vós sóts gran en bontat..., III.7 - SaMaria, 30. Si vós fóssets gran per natura..., III.42 - Oracions, 322. ¿E com, si al dia que fos anunciada per l'àngel Gabriel no us fos feta ajuda de la sancta natura divina, poguérets vós abastar a tanta de virtut e bontat, que fóssets digna de ésser mare de Déu?, III.7 - SaMaria, 220. E car suy ferm, / en quant ela·m ferm / prec sa confessió·m conferm, III.44 - MedPec, 42. c) El predicat adjectiu pot expressar una qualitat o un estat no permanent. No·m val pauc ni pro requerir compaynia, ans són (variants soy, suy) sol a bandó, III.22 - Descon, 227. Adonchs suy trist e ay paor, III.8 - HoresND, 197. No castics con és irat, III.26 - ProvRam, 57. Car nós som occupats en tractar d'altres libres, II.A.19 - Blaquerna, 435. A totes quantes maneres de penetència són, fui obligat, Sènyer, encontinent que pequé, I.2 - Contemp II, 148. Yo auria vergonya de pregar Deus per so cor li fuy desobedient, II.A.9 - Gentil, 178, lín. 17. Pensar pots com jo fuy plena de glòria e de plaer, FD II.5 - BeneMuli, 304. En lo qual preych fuy fort meravellat, II.B.15 - Felix I, 51. Lo Fill fo dispost a ésser encarnat, III.26 - ProvRam, 12. No reprenes home irat, pus que tu series irat per ço que altre és irat, III.53 - MilProv, 368. Dix que sa muller li havia promès que on pus noblament la vestiria, pus casta seria, III.23 - ArbSci III, 113. Si en mi no avia agaltat, no auria natura ab què fos luyn a majoritat e a menoritat, III.32 - ArbFilAm, 213. E que de les esgleyetes esperitals fóssets tan curosa que·n fossen moltes, III.7 - SaMaria, 111. Per raó d'açò, amic, yo us feya la demanda per ço car me pensava que vós fóssets d'aquells amadors qui vostre amat amen falsament, III.2 - ArsAma, 375. d) El predicat pot esser preposicional, senyalant origen, propietat o qualitat i altres circumstàncies. Jo són tan alegre per car he ésser, que apenes són en mon seny, I.2 - Contemp I, 12. Si jo som en vostra companyia e vós alcunes vegades havets alcun moviment a carnal delit, major mèrit n'aurets si..., II.A.19 - Blaquerna, 41 Per què n'estay dolent / tant que·n plore sovén e·n són en languiment, III.22 - Descon, 220. Molt som en gran càrrec de remembrar aquestes coses tots jorns, II.A.19 - Blaquerna, 121. La primera part és dels proverbis qui són dels .C. Noms de Déu, III.26 - ProvRam, 1. Per assò són los hòmens de millors obres que no foren si vós no ic fóssets vengut, I.2 - Contemp I, 278. Mafumet fo d'una vila apellada Tripe, II.A.6 - DoctPu, 125. La doctrina que·l fals resclús mostrà a Mafumet fou moltes auctoritats de la lig vella e de la nova, II.A.6 - DoctPu, 125. Segons lo seu concebiment e naximent, en tant que fonc sens peccat original, FD II.5 - BeneMuli, 292. Tot aquell dia fonc d'oració, II.A.19 - Blaquerna, 7. E en aquest baxament, dic-vos, amic, que·n só en tristícia e en dolor, e seré tots los jorns de ma vida, III.2 - ArsAma, 376. David! dix Abraam: Ara fos ab nostra cosina per qui·ns ha venguda tanta d'alegrança, III.26 - ProvRam, 226. Volria que fóssets en conort e que us alegràssets en nostre creador, III.23 - ArbSci I, 4. Seguir-s'ia... que creensa, falsetat fossen contra fe, veritat..., II.A.4 - Demost, 16. e) Amb el participi de present constitueix una mena de forma contínua. En la obra de dins està-y principalmens / majoritat e fi, e·l contrarixamens (sic) / en la obra de fores, on paus són inquirens, II.B.10 - Regles, 291. Emper (sic) no·n sey maravellant, / pus que fo per l'Espirit sant / qui pot complir quant vol haver / sa volentat, ab son poder, III.8 - HoresND, 178. Fui menbrant com lo mon es en torbat stament, II.A.17 - Intenció, 123, lín. 7. || Acompanyat del participi passat, forma la veu passiva. Jo són apelada Filosofia d'amor, III.32 - ArbFilAm, 70. Encara, que no sabets com eu soy menyspreat / per Déu, tantas vets maldit e blastomat, III.22 - Descon, 244. Per la fi per què és creat, ha Déus de tu pietat, III.26 - ProvRam, 65. Regina verge gloriosa, qui per lo teu Fill gloriós est per tants locs honrada e reclamada, II.A.19 - Blaquerna, 48. Proverbi és dispost a ésser leugerament habituat, III.26 - ProvRam, 1. Certificats som que eternitat és axí simpla cosa, II.A.4 - Demost, 87. Si est enderrocat de ton cavall, e est pres e vençut, seràs tan argullós com eras?, II.A.5 - OrdCav, 242. E si tu eres ubligat a negar trinitat... seria demostrable..., II.A.4 - Demost, 318. Caritat, ¿en qual temps eres més honrada?, III.23 - ArbSci III, 84. Més val a tort sies blasmat / que si a tort eres loat, III.50a - ProvRet, 388. Aquells a qui érets tramès per salvador, FD II.5 - BeneMuli, 324. Desenamorat fuy engenrat e desenamorat ic fuy nat, I.2 - Contemp I, 280. Jo fuy concebuda en peccat original, e tu qui és Déu omnipotent de mi encarnat, me'n pogueres haver guardada, FD II.5 - BeneMuli, 299. Per que ffuyst engenrat ni ven|guist en lo mon, II.A.9 - Gentil, 8, lín. 80. E tu... en aquell sant dia fuist renovellada de desconsolació e enyorament, FD II.5 - BeneMuli, 342. Tu fuist concebuda sens peccat original, FD II.5 - BeneMuli, 294. Tu, beneyta Sancta Maria, fuist aombrada per virtut de l'altisme, FD I.18 - HoresSM, 287. No comencest a anar a paraís tro que fuist batejat, III.26 - ProvRam, 242. En aquell dia en què fuyst confermat, III.26 - ProvRam, 243. Fill, aprés ta nativitat fuyst portat a l'esgleya a batejar, II.A.6 - DoctPu, 44. Està ymaginativa / per pendre so qui en lo sèn fo / sentit per los .vj. sentiments, III.44 - MedPec, 61. E per voluntat de Déu fon fet casament de Evast e de Aloma, II.A.19 - Blaquerna, 7. E per açò fon enganat un home una vegada..., III.23 - ArbSci I, 290. Ensemps fo, fill, ajustada la ànima e·l cors de Jhesu Christ ab la natura divina, II.A.6 - DoctPu, 16. Fer bé secretament no fo comensat (variant fonch) per àls mas per so que hom no n'agués vana glòria, II.A.6 - DoctPu, 172. Tant près gran honrament e gran exaltament, Sènyer Déus, la vostra humanitat..., que tots nosaltres fom exalsats e prelevats, I.2 - Contemp II, 235. Pus que·ns amatz / e·n la crotz per vós fom compratz, III.44 - MedPec, 38. Oh aygües que lo meu fill Jesús no mundàs, ans per ell fos vós mundades, FD II.5 - BeneMuli, 345. Aportaran los tres claus grosses e punyens ab què en la creu fos clavellat, III.42 - Oracions, 342. Vós fós devaylat de la creu, III.42 - Oracions, 336. Vós fos penjat en vil loc, ab ladres, I.2 - Contemp I, 283. Com vós fos venut per .xxx. diners, en axí..., I.2 - Contemp I, 4. Lo pus noble vegetable e mellor qui anc fos creat, fo l'arbre de la sancta crou, on vós fos marturiat, I.2 - Contemp I, 173. Clam-vos mercè, Sènyer, que tota hora que jo seré (variant serai) tocat ni seré sensible de cobeea ni d'enveja, que·m fassats..., I.2 - Contemp III, 256. Con seré temptat a mais amar menor amor que major, III.32 - ArbFilAm, 122. Vinç tu matex e no seràs vençut, III.26 - ProvRam, 63. Si no venç peccat, seràs vençut, III.26 - ProvRam, 63. Qui no és humil per paciència, serà humiliat per justícia, III.26 - ProvRam, 51. On més l'amarets en esta vida, més l'amarets en l'altra e més serets per ell amat, III.2 - ArsAma, 340. Per resurrecció seran determenades generació e corrupció, III.26 - ProvRam, 45. Per penitència serien tots los demonis e tots los peccadors en infern deliurats dels turments, II.A.6 - DoctPu, 48. Ca<r> sos sabers, poders hi serien mermatz, II.B.10 - Regles, 294. Vinc ans que sies vençut, III.26 - ProvRam, 63. Lo nom del qual sia beneit e loat. Amén, III.26 - ProvRam, 6. E cant fay mal gens no·s cové / qu'él sia (variant siia) per Déus desiratz, I.1b - LogGat, 37. Injúria molt gran és feyta al orde de cavalleria con no és en axí una sciència demostrada per letres e que·n sie feta scola, II.A.5 - OrdCav, 211. Poran ésser occasió en partida, con per éls siats consolada, III.32 - ArbFilAm, 71. E si voletz vertutz amar, / farà-us aqueles desirar / per tal que ne siatz lausatz, III.44 - MedPec, 151. E doncs, Sènyer Déus, amat e loat e servit siats vós, I.2 - Contemp I, 84. Remembra Déus als hòmens la sua encarnació per ço que sien consolats, III.26 - ProvRam, 52. Que·ls tartres a él sion girat, III.22 - Descon, 250. Si fuist concebuda en peccat original fore't donada possibilitat de peccar, FD II.5 - BeneMuli, 297. E si ho fos, fórem tuyt salvats o damnats, II.A.4 - Demost, 384. Oh loc en lo qual mon fill e jo mare sua fórem convidats lo dia de les noces, FD II.5 - BeneMuli, 344. Aitantost con l'ome fóra mort e li foren les coses en absència, aitant foren les coses absents menysconegudes e ublidades, I.2 - Contemp I, 210. En axí convenia que fosses desconsolada de la sua corporal absència, FD II.5 - BeneMuli, 337. Creure que Jesuchrist fos concebut de Sant Sperit con sant Gabriel saludà nostra Dona, II.A.5 - OrdCav, 229. Vós, Sènyer, ploràs e lagremejàs e suspiràs, per tal que nós fóssem recreats, I.2 - Contemp II, 18. Per tal que faessen orodonament per lo qual fóssets vós amat e servit, I.2 - Contemp I, 158. Quant de grat devets aver als àngels e profetes qui us ajudaren ab Déu com fóssets en est món ajudats, III.42 - Oracions, 346. || 5. Acompanyat del participi passat d'un verb intransitiu de moviment (anar, venir, sortir, etc.) o, a més, d'algun dels tres verbs ésser, estar, romandre, forma els temps perfets o composts de dits verbs. A tu som estat avar moltes vegades de mi metex, FD I.18 - HoresSM, 266. Jo estic en est monestir per penitència dels peccats que he feyts en lo món, al qual som (variant soi) fuyt, II.A.19 - Blaquerna, 176. Car morta és la mort per què jo só estat mort, FD II.5 - BeneMuli, 327. Mants jorns indiscret suy estatz, III.44 - MedPec, 25. On est (variant provençal iest) venguda, tu qui tant fas ublidar la honor e conexença de Déu..., II.A.19 - Blaquerna, 148. E de Adam e de Eva som tuyt exits, II.A.6 - DoctPu, 8. E sóts venguts a honrar e adorar en l'establa lo meu fill Jesús, FD II.5 - BeneMuli, 317. Pus (l'home enfrú) no cuvida hom mas d'aquelles coses qui li són romases, I.2 - Contemp III, 272. Lo nombre dels objects qui li són romases per los particulars, II.A.4 - Demost, 365. Los quals són romasos trists e desconsolats, FD II.5 - BeneMuli, 328. Conegren per vostre menjar que vós érets resucitat, III.42 - Oracions, 339. E quant fuy vengut a la honor..., III.23 - ArbSci II, 411. Si no u sabs, mala fuyst (variant fust) nat, IV.48 - Concili, 277. Com Fèlix fon pertit de son pare..., II.B.15 - Felix I, 27. E en aquella hora lo cavaller qui en la forest fahia sa penitència, fon vengut a la font contemplar Déu, II.A.5 - OrdCav, 205. Com l'enteniment fon pujat molt alt, la volentat li dix que pujàs més ensús, II.A.7 - OraCont, 248. E puis com fuy anada en flum Jordà, là on lo meu fill Jesús fonc batejat..., FD II.5 - BeneMuli, 345. ¿És veritat que vós siats ressucitat?, III.26 - ProvRam, 227. Si pena ni lesió hagués, no fóra jo tots temps estada gloriosa, FD II.5 - BeneMuli, 308. Abans que fosses nada, FD II.5 - BeneMuli, 294. Per assò són los hòmens de mellors obres, que no foren si vós no ic fóssets vengut, I.2 - Contemp I, 278. || 6. Forma també els temps composts dels verbs reflexius. Aitant com vós, Sènyer, valets més que les coses d'on jo·m som perjurat, d'aitant me remort la consciència, I.2 - Contemp IV, 357. Doncs jo són savi, qui·m só mugut a obrar vanitats, I.2 - Contemp II, 65. Com me só (variant són) remembrat, tant és poca la amor que nos altres avem a nostra dona, segons la gran amor que li deuríem aver, que no poria bastar lo meu enteniment..., I.2 - Contemp VI, 174. Podies tu ben dir, e deyes, que t'eres alegrada en lo teu saludable, FD II.5 - BeneMuli, 318. Car lo voler dels malvats prínceps e dels malvats sotsmeses lurs se sia (variant scia) girat en peccats, I.2 - Contemp VI, 420. || 7. S'usa també com auxiliar, igual que haver, de la forma perifràstica o d'obligació. En los capítols qui són passats e qui són a venir, és demostrat que..., II.A.4 - Demost, 513. Si·l Fill de Déu no s'era encarnat e s'era a encarnar..., II.A.4 - Demost, 514. || 8. m. Essència, naturalesa pròpia. E as donat a ésser humà tots los éssers corporals a él a servir, III.32 - ArbFilAm, 172. || 9. m. Existència. Laor e gràcies a vós, Sènyer Déus, vos fa lo vostre servidor, com avets remembrat e posat en son cor l'alegre que ell deu aver de son ésser, per so car no és en no ésser, I.2 - Contemp I, 12. Con hom sia, Sènyer, de no ésser esdevengut en ésser, cové que hom sia enfre ésser e no ésser. Enfre ésser e no ésser és home, per so car de no ésser és esdevengut en ésser; e si vós no·l sosteníets en ésser, tornaria son ésser a no ésser, I.2 - Contemp I, 249. Vostre fill só, de vós (Aloma) he pres ésser e de mon pare Evast, II.A.19 - Blaquerna, 33. Esses: variant per éssers (III.11 - TaulaGen, 314, nota).
ETIM.: llatí vulgar *essere.