's

3. 'S (o ·S) Forma reduïda de la tercera persona singular del present d'indicatiu (del verb ésser) que compareix de vegades darrera vocal. No·s ('no és') raó que l'enteniment nostre vulla passar part lo terme on vós lo fets ésser fenit e termenat, I.2 - Contemp I, 23 Mas poria esser que per so qui·s ('qui és') passat / cant era sér del món, amant sa vanitat, / no sia per Jhesú en far bé ajudat, III.22 - Descon, 225. ¿E com no vos pensats que a fayt qui·s tam bo / se pusca tot donar home qui pauc ni pro / no vayla en lo fayt, III.22 - Descon, 229. V. ésser.

Veus del Glossari relacionades:

cer
es
es
és
fos
ser
suy