só
3. SÓ Forma de la primera persona singular del pres. d'indicatiu de esser. Amat, ¿per què és? Amic, dix l'amat: yo só per so car són essència bona, infinida e eternal, III.32 - ArbFilAm, 211. Per què yo, vertut, he naximent de lur bondat, granea, en axí que isc de cascú dels començaments substancialment e accidental...: substancial, en quant só part substancial de la substància e passe per bondat, granea..., III.2 - ArsAma, 329. V. ésser.