es
2. ES Segona persona singular del present d'indicatiu del verb ésser. Ador-te, Sènyer, com te'n pugest als cels seer e és tots temps en glòria, a la dreta part del celestial Pare, II.A.19 - Blaquerna, 51. E si és pereós, de tu·t deus rancurar, III.22 - Descon, 225. V. ésser.