El Nou Glossari General Lul·lià (a partir d'ara NGGL) integra dues obres lexicogràfiques referides a l'obra de Ramon Llull:
- El Glossari General Lul·lià de Miquel Colom (Palma: Editorial Moll, 1982-1985), publicat en cinc volums (a partir d’ara GGL), i que constitueix, avui per avui, l’aportació més rellevant al coneixement del lèxic català de Ramon Llull, atès que recull —amb prop de 20.000 entrades— el vocabulari d’una gran part de les obres lul·lianes que hem conservat en català —en concret 54. És, doncs, un diccionari de mots. Hom pot consultar-lo a l'apartat Glossari.
- El Diccionari de definicions lul·lianes d'Anthony Bonner i Maria I. Ripoll (Barcelona / Palma: Universitat de Barcelona / Universitat de les Illes Balears, 2002, a partir d'ara DDL), que recull unes 600 definicions de termes del seu propi sistema, l'Art, i també de la filosofia i de la teologia medievals, que el mateix Llull fa a les seves obres, tant catalanes com llatines. És, doncs, un diccionari de conceptes. Hom pot consultar-lo a l'apartat Definicions.
Sempre que ha estat possible, s'han enllaçat les entrades de les dues obres, de manera que el lector pugui consultar-les còmodament i accedir a la valuosa informació lexicogràfica que contenen una i altra.
Per saber-ne més: Albert Soler, "Eines lexicogràfiques en línia: el Nou Glossari General Lul·lià", Estudis Romànics 44 (2022), p. 411-416.
Millores introduïdes al GGL
Colom emprengué la redacció del GGL el 1977, després de trenta anys de buidatge d'obres lul·lianes. El 1982, quan començà a publicar-se el GGL, només havia tingut en compte edicions anteriors a 1950. El cinquè i darrer volum del GGL (1985), però, es clou amb un apèndix d’afegits i esmenes (pp. 399-412) que, en gran part, recull addicions corresponents a les lletres A-N de quatre noves edicions buidades a partir del volum III (1984). Cal tenir en compte, encara, dos suplements del GGL publicats a la revista Estudios Lulianos 30 (1990), pp. 161-171, i 31 (1991), pp. 125-147, que incorporen el buidatge de noves edicions. Un dels problemes que presenta el GGL és, doncs, una dispersió de la informació entre cinc volums, un apèndix i dos suplements, que obliga el lector a consultar diverses localitzacions.
D’altra banda, al GGL, la informació referent als mots no es presenta organitzada sota un lema, amb indicació de les variants gràfiques documentades, sinó que les variants gràfiques dels mots hi consten com a entrades que, normalment —però no sempre—, remeten a l’entrada principal, i viceversa. El mateix autor, a l’epíleg de la seva obra, advertia: “Cal, doncs, que els possibles usadors del glossari posseeixin una certa imaginació per a poder pensar que la grafia enreviscolada d’un mot pot respondre a una altra més correcta del mateix mot, inclòs dins els nostres volums.” (Vol. V, p. 413). Un diccionari ordenat per formes i no per lemes és, sens dubte, una anomalia; això no obstant, ofereix un avantatge de cerca quan un usuari no sap reconèixer el lema corresponent a una determinada forma.
El NGGL resol aquests problemes mitjançant la digitalització i la informatització de tots els materials del GGL. D'una banda, integra les diverses fonts on va ser publicat en una única base de dades. De l'altra, bo i respectant les entrades del GGL, agrupa les diferents variants d'un mateix mot sota una forma normalitzada, de manera que l'usuari pot localitzar la veu objecte del seu interès en totes les variants que s'hi relacionen.
El NGGL, a més, ha transformat totes les referències dels exemples citats a les entrades del GGL, que resultaven difícils de desxifrar amb el sistema en què s'havien fet, en referències a obres concretes de Llull d'acord amb el catàleg de la Base de Dades Ramon Llull, de manera que sigui immediata la identificació i la localització de l'obra a la qual pertany un determinat passatge citat.
La informatització del GGL ha permès també esmenar tota mena d'errors mecànics que s'havien escolat en una obra llarga, complexa, duta a terme durant molts anys i amb uns mitjans precaris.
Finalment, el NGGL incorpora veus, accepcions i exemples nous provinents d'edicions lul·lianes recents, especialment de la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull; aquestes veus, accepcions i exemples es diferencien dels originals del GGL perquè apareixen precedits del signe +. D'altra banda, en nota, també es fan puntualitzacions i remarques a les veus del GGL d'acord amb els coneixements actuals sobre l'obra de Ramon Llull i les vicissituds de la seva transmissió.
Millores introduïdes en el DDL
Des de la publicació del DDL el 2002, nombroses edicions crítiques aparegudes tant a la sèrie Raimundi Lulli Opera Latina com a l'ara referida Nova Edició de les Obres de Ramon Llull han millorat els textos a disposició dels investigadors. Les definicions recollides a la versió digital del DDL també s'han beneficiat d'aquests avenços perquè, quan ha calgut, s'han substituït les citacions antigues per citacions d'aquestes noves edicions. Hom pot consultar les edicions utilitzades en cada cas a l'apartat Obres. Introducció del llibre.