aver

AVER (HAVER) v. || 1. tr. Tenir, posseir. Si vols aver salvació, a creure te cové que Déus és creador de tot quant és, II.A.6 - DoctPu, 9. Tant és vertut bona e en gran quantitat, / que tot hom la pot aver a sa volentat, III.9 - CentNoms, 103. Assò és exempli a nos altres que devem aver rey, I.2 - Contemp III, 34. Vertut no.s guasanya ab aver, / mas ab leyaltat e ab lo voler, III.26 - ProvRam, 103. Com jo en mi / ay mes mans e tots mos caxals, I.1b - LogGat, 19. Si el consilii no és ni val, / pahor ay que n'isca gran mal, IV.48 - Concili, 259. Ay temor e paor, per so car en amar me tenets ociós, III.32 - ArbFilAm, 153. E ay al cor greu dolor, III.42 - Oracions, 369. L'ome qui ha prosperitats o adversitats à fortuna, III.26 - ProvRam, 161. E açò metex fan los gats segons que n'avem esperiència, III.23 - ArbSci I, 222. ¿Per què vós n'avets enveja, pus que ela és vostra sor?, III.32 - ArbFilAm, 70. La qual temor avets per la paor que avets a sostenir trebayls e langors per amor, III.32 - ArbFilAm, 152. La natura que avetz... mostrats-la als amadors, III.32 - ArbFilAm, 116. ¿Per què hon més n'an, més ne desigen haver?, II.B.15 - Felix IV, 68. No cels la veritat a aquells qui l'an mester, III.53 - MilProv, 344. E si tu avies so per què fosses semblant al subiran bé perfetament en entenció..., II.A.4 - Demost, 333. E si no ho avias, seria pus noble per lo jusà bé que per si metex, II.A.4 - Demost, 392. Si l'enteniment no avia possibilitat en poc ni en molt, II.A.4 - Demost, 10. La qual tristícia an per so con són nats en costil·lació del signe o planeta que en aquell temps no avea delectació en trametre sa influència, III.29 - Astron, I, l.ª 2.ª Jo no podia a les temptacions que avíets contrastar, Intr., 157. Con nós siam maravellats con vós no ajats fi, molt més nos deuríem maravellar si fi avíets, I.2 - Contemp I, 33. La qual gran set avíets, Sènyer, per ço que de vostre cors tota vostra humiditat exia, III.42 - Oracions, 334. A on és la gran amor que tu avies al teu Fill...?, FD II.5 - BeneMuli, 322. Per qu'eu adoncs n'aguí / e baysé-lo molt car, III.13 - DesND, 210. Per la pauc' amor / que aguist (aguest, FD II.5 - BeneMuli, 311, nota) a mon fil per pauca de temor, III.13 - DesND, 205. Si pena hac nostra Dona quant vi son Fill mort, plaer n'ac son cosí David can se'n viu estort, III.26 - ProvRam, 226. Natura aytantost con fo, ac sa operació, II.A.4 - Demost, 103. E adoncs la volentat ach fe que l'enteniment pogués més entendre, II.A.7 - OraCont, 241. Mas per so, Sènyer, con vós no agués occasió de crear molts seggles, axí com agués occasió que.n creàssets un tan solament, per assò..., I.2 - Contemp I, 87. Vós, Sènyer, agués molt gran fam en lo desert, on dejunàs .xl. dies, I.2 - Contemp III, 188. ¿Quan serà aquell temps en què jo auré tan bo, tan gran amar?, III.32 - ArbFilAm, 183. Més d'esta amància conexença aurem, III.2 - ArsAma, 4. E per la conexensa que n'auran, lo sabran mils membrar e amar, III.32 - ArbFilAm, 205. Yo auria pus acabada obra, II.A.4 - Demost, 241. Tu no àuries en potència què menbrasses ni entesesses ni amasses, II.A.4 - Demost, 378. Amic poder, dix amor: ¿Auríets mester negunes coses de mon amar?, III.2 - ArsAma, 267. Defallir-vos-ien les semblances de vostre amat e auríets pena en lo deffalliment que d'aquelles auríets, III.2 - ArsAma, 339. E les formes naturals no aurien primer, II.A.4 - Demost, 112. E los particulars aurien altre universal, II.A.4 - Demost, 77. E agres pus nobla libertat si sobre tu no aguesses major, II.A.4 - Demost, 335. Major vertut visiva, auditiva e gustativa agres que no as. II.A.4 - Demost, 423. E de tot so no l'agra (variant aygra) grat / si per sa amor no fos nafrat / e mort, III.44 - MedPec, 103. La qual amor que ells an, aguérem (variant àgrem) nos altres, si no fos nostre pecat, I.2 - Contemp VI, 66. Vós no àgrets (var. àgets) occasió co.ls condampnàssets, I.2 - Contemp IV, 134. Consira con gran goyg agueres si tu fosses ab ells, III.42 - Oracions, 384. E vosaltres, dix lo pelegrí, ajats consolació per la justícia que l'amat farà, III.32 - ArbFilAm, 204. Ajatz mercè d'ome caüt, III.44 - MedPec, 33. Si.m perdonatz / e glòria.m donatz, / de mercè gran fama aviatz / de donar, III.44 - MedPec, 37. Per què us prech, amor, dix l'amic, que per vós aja tan gran amar en sercar mon amat, com..., III.32 - ArbFilAm, 142. Tu qui as en lo mig loc de ta essència ton voler e ta libertat, ages-los en aquel loc ab bon amar, III.32 - ArbFilAm, 122. Ages misericòrdia, si vols que.t sia perdonat, II.A.6 - DoctPu, 6. Fill, per so que ages paor del infernal foch qui tots temps dura, ve a la fornal on fan lo vidre, II.A.6 - DoctPu, 195. No és null home per gran saviea que aya en si, que pusca apercebre..., I.2 - Contemp IV, 83. La quinta manera d'enveja és com hom cobeeja les coses sensuals que no pertanyen a hom ne hom no és digne que aquelles aya, I.2 - Contemp V, 337. Fa aentre (sic) fora natura de cosa qui aga natura sensual, I.2 - Contemp I, 352. E l'onrament age'l qui.s qui haver lo vol, III.7 - SaMaria, 145. Per assò que Déus age occasió de donar glòria, ha donada fe als hòmens, II.A.6 - DoctPu, 90. La qual fretura par que vós ajats en ço que no us lexats de plorar, III.32 - ArbFilAm, 185. En totes les altres coses... en les quals Déu ne sia servit e vós hi ajau plaer, consentiré, II.A.19 - Blaquerna, 21. Bé.s seguex que l'enteniment e son entendre ajen possibilitat de pujar a ensús, II.A.4 - Demost, 34. Con los particulars de justícia ajen comensament e fi, II.A.4 - Demost, 80. Seguir-s'ia que tu aguesses més de libertat que lo subiran bé, II.A.4 - Demost, 406. Si era cosa que l'enteniment no agués possibilitat..., II.A.4 - Demost, 7. E lo peccat si l'ha fet per so com en fos honrat o n'agués plaer, FD II.11b - ArsConf3, 396. Temps e ora seria que per necessàries demostracions aguéssem conexensa de la santa trinitat, II.A.4 - Demost, 215. E si ho era, no uzaria de justícia en los hòmens peccadors ni en los justs pus tuyt aguéssem glòria, II.A.4 - Demost, 512. Ja.s fos que vós vos humiliàssets en l'encarnació e aguéssets passió en la mort, I.2 - Contemp II, 27. Seria significat que.l sol e.l foc e l'aygua e l'àer aguessen major operació, II.A.4 - Demost, 30. || 2. refl. Tenir tendència vers un terme natural o sobrenatural, inclinar-se, moure's vers la satisfacció d'una propensió de la voluntat o d'un instint. Potser també: prendre una determinada actitud. A demostrar que l'enteniment més s'à a veritat per les cambres de la figura que per les particulars, ha vulgut..., II.A.4 - Demost, 499. En axí con ànima s'à a ésser forma al cors, en axí la universal forma s'à a ésser forma a la primera matèria, II.A.4 - Demost, 508. E en axí raó s'à doblement al comú suppòsit, car per una manera s'à a ell per acció e per altra manera per passió, III.23 - ArbSci II, 286. E.l comun suppòsit atretal, lo qual és Déus, el qual s'à a la responsió com a Pare, per ço car de si ha produir lo product, segons que totes les raons ho requeren, III.23 - ArbSci II, 284. Ha's, doncs, lo Pare al Fill e.l Fill s'à al Pare, e segons aquest esguardament d'amdós e egual esguardament sots raó de bontat, s'an amdós a espirar en espirant lo sant Esperit, III.23 - ArbSci II, 289. Sensualment sentim que los .v. senys particulars alcunes vegades s'an a veritat e alcunes vegades s'enclinen a falsetat, II.A.4 - Demost, 49. Car les raons s'an enans segons natura al produent que al productible, segons orde de producció, III.23 - ArbSci II, 286. E axí com totes les raons s'an a Déu segons lur natura, III.23 - ArbSci II, 284. En axí s'an contrarietat e corrupció, com concordança e generació, III.26 - ProvRam, 113. Cové, doncs, que sia en bonea producció per ço que veritat se pusca haver ab tan gran granea a bonea e eternitat, com s'an a ella eternitat e bonea, III.23 - ArbSci II, 320. Si.l Pare s'avia enans a espirar que al Fill, seria l'espirar estrument, III.23 - ArbSci II, 289. Com Déus creà lo món segons sa natura, s'ac enans a crear-lo en major granea de bontat, duració, poder, saviea..., que a menoritat, III.23 - ArbSci II, 270. La qual fi és buydament de virtuts e de les primeres formes reals, qui eviternalment s'auran a lur centre e null temps aquell no atenyeran ni hauran, III.23 - ArbSci II, 164. No que digam que les raons s'ajen a passió materialment, com sia ço que elles sien formes simples e moltes, III.23 - ArbSci II, 287. Cové, doncs, que.ls creats qui són en memoratiu, en entel·lectiu, en amatiu, responen en eviternitat a les sobiranes objectabilitats, en axí que s'ajen relativament en membrar, entendre e amar sustentats en eviternar, III.23 - ArbSci II, 170. Car si s'agués Déus enans a menoritat de les formes que dites avem, que a majoritat, hagra's a creació contra natura, III.23 - ArbSci II, 270. || 3. Procurar, proveir d'alguna cosa. a) tr. L'amic... dix als donsels que li aguessen altre metge, altre lit e altra cambra, III.32 - ArbFilAm, 160. b) refl. Consciència és estrument de volentat com s'aja ordenament a amar o a desamar, III.26 - ProvRam, 265. || 4. Existir (en forma impersonal). a) Sense la partícula adverbial y (hi): Adoncs en mon coratge ac tal concebiment, III.22 - Descon, 220. Vostra obra fóra vana e debades, e si ho fos, agra en vós defalliment de poder, I.2 - Contemp IV, 37. Seguir-s'ia que sobre lo subiran bé agués altre bé, II.A.4 - Demost, 510. b) Amb la partícula adverbial y (hi): A-y accident cossencial / e departible atretal, I.1b - LogGat, 7. || 5. Fa d'auxiliar per a formar els temps perfets dels verbs que no expressen moviment. E.n far lo mal volenterós, / ay greu falit, III.44 - MedPec, 33. Del falliment / c'ay fayt vas vós e manta gent, III.8 - HoresND, 174. Jo t'é lexat comensar faliment e peccat e fals amar, III.32 - ArbFilAm, 156. De ço que t'é revelat, FD II.5 - BeneMuli, 305. Hoyt as com en peradís lo cors, qui és fexuch, ceguirà la volentat, II.B.15 - Felix IV, 291. Per ço cor m'as vist, as creegut, II.A.4 - Demost, 18. E encara en aquest (Arbre) n'avem tractat en les sues fulles, III.23 - ArbSci I, 218. Ab paciència avem provat que en lo subirà bé ha trinitat, II.A.4 - Demost, 468. Digats-me vostre cor, e què avets aüt, III.22 - Descon, 222. Car en mi avets aüda sospita, III.2 - ArsAma, 332. Vós avets creats los àngels de no re, I.2 - Contemp I, 150. Molt hac gran vergonya car l'avia negat, III.26 - ProvRam, 228. E l'amic se ris e féu-los gràcies per so car l'avien onrat, III.32 - ArbFilAm, 84. Tot lo cuir dels costats li avion levat, III.13 - DesND, 208. Anc no fugí ni.m partí de tu a amar depús que t'ac conegut, II.A.19 - Blaquerna, 386. E com comensaren les mies entràmenes de alegrar-se com l'aguí concebut en mon ventre, FD II.5 - BeneMuli, 304. E com l'aguist infantat e aparec davant tu, FD II.5 - BeneMuli, 312. Molt plach a la volentat ço que li ach respost l'enteniment, II.A.7 - OraCont, 236. Sempre quax que vós, Sènyer, agués creats los àngels qui ara són demonis, sempre volgueren ésser semblants a vós, I.2 - Contemp I, 150. Amic, dix amor: ¿e ha-us fallit vostre amat depuxs que l'agués amat?, III.2 - ArsAma, 303. Fo en corropció potencialment tan tost con agren pecat, II.A.4 - Demost, 505. E com dels braços e de les mies mans lo m'agueren tolt e l'agueren mes en el sepulcre, FD II.5 - BeneMuli, 324. Con auré menjat e begut atempradament, III.42 - Oracions, 359. Con n'auràs haüda deliberació, III.26 - ProvRam, 319. E com hom aurà, Sènyer, per esta manera formada figura, cové..., I.2 - Contemp VII, 542. Jutge en quant home, que aurets feta satisfacció, per passió e mort, de tot l'umanal linyatge, III.42 - Oracions, 342. Seré ordonat e dispost... a vós loar e beneyr, qui m'aurets donat a menjar e a boure, III.42 - Oracions, 359. Auria vulgut que fos la menor tan solament, II.A.4 - Demost, 8. Con molt auríem loat e parlat del vostre poder..., I.2 - Contemp I, 81. Con aurien conposts aquells e.ls aurien muguts a perfeta forma, no.s desconpondrien, II.A.4 - Demost, 172. S'eu pogués aportar a compliment / la honor que per Déu tracté tan longament, / no agra re perdut, III.22 - Descon, 222. Con vós Sènyer, avets ordonat que nós vos entenam per los senys de la ànima, molt major gràcia nos hi avets feta que no àgrets si us entenéssem per los senys corporals, I.2 - Contemp I, 115. Lo fet que tractats a onrar vostre amat, àgrets lonc temps ha acabat, III.32 - ArbFilAm, 153. Seguira's que.ls sents qui són passats sa enrere, los agren enteses, II.A.4 - Demost, 27. E tot lo plaer que agren (var. agueren) ahut del monestir, III.32 - ArbFilAm, 203. Null hom no és licenciat en desamar en son pruxme nulla cosa que vós ajats (var. ajatz) creada en aquell, I.2 - Contemp VI, 101. E que l'amic complidament no les aja resebudes, III.2 - ArsAma, 332. No faces companyó d'om qui t'aja menaçat ne desonrat, III.53 - MilProv, 335. Tant no he viscut que aje vist que leó se sia sotsmès a ésser servidor d'ase, I.2 - Contemp III, 34. Com ajam demostrat que los racionals... no poden ésser subiran bé... II.A.4 - Demost, 54. Com vós ajats fet manament a home que en est món no fassa luxúria, I.2 - Contemp V, 310. Car, si fos, ja no.l agera jaquit caure en tan greu temptació, II.B.15 - Felix I, 29. En aytant ho prenc com si ço que us havia manat m'aguéssets aportat, III.7 - SaMaria, 135. || 6. Seguit de la preposició a i l'infinitiu, forma els temps d'obligació. Car d'àbitus ay a parlar, I.1b - LogGat, 59. En los uns avets a usar de misericòrdia e en altres de justícia, I.2 - Contemp IV, 94-95. Lo segon grau s'entén greument / cor ab mijà sensualment / l'auràs a entendre primer, I.1b - LogGat, 32. Com nós ayam de necessitat a afermar e a atorgar que.l vostre poder és tot acabat, I.2 - Contemp IV, 144. || 7. Amb les formes del present (alguna alterada per analogia) i amb les abreujades del pretèrit imperfet, es construeixen el futur i el condicional, respectivament. És freqüent la intercalació de pronoms personals entre l'infinitiu i dites terminacions. E alegrar-los-é de la mia resurrecció, FD II.5 - BeneMuli, 328. Ama Déus per sa bontat e amar-l'as per entenció primera, III.26 - ProvRam, 96. Honrar-ats ton pare e ta mare, FD II.5 - BeneMuli, 350. En lo cors de Jhesu Crist, qui és major que totes les altres creatures, e lexar-s'à manejar e tractar a tu, II.A.4 - Demost, 500. Alegrar-nos-em, I.2 - Contemp I, 11. E turmentar-los-ets, Sènyer, e descobrir-los-ets lurs vergonyes, I.2 - Contemp I, 80. Aquests hòmens aytals ¿dar-los-m'eu o no?, III.7 - SaMaria, 162. Senyor en Papa: ¿què farets?, ¿vostre concilií honrar-l'ets?, IV.48 - Concili, 258. Consolar-m'ets o no, III.7 - SaMaria, 193. ¿Perdonar-los-ets e donar-los-ets...?, III.7 - SaMaria, 161. Ara vejam que serà dels dons que us demanen: ¿dar-los-ets o no?, III.7 - SaMaria, 161. E usar-n'ets per tots vostres començaments, III.2 - ArsAma, 375. Emperò pregar-vos-ia que.m consolàssets, III.7 SaMaria, 194, Pregar-t'ia per ta bondat que.m donasses a entendre, FD II.5 - BeneMuli, 330. Demanar-l'ies, II.A.6 - DoctPu, 111. Dar-li-ia ab una maça al cap... e menjar-l'ia, III.23 - ArbSci II, 433. Seguir-s'ia, II.B.15 - Felix IV, 90. Seguir-s'ie que..., II.A.5 - OrdCav, 227. E induir-lo-ien a orde de matrimoni, II.A.19 - Blaquerna, 36. Sadollar-s'ien e amar-les-ien, III.7 - SaMaria, 200. Seguir-se-n'ien molts inconvenients, II.A.7 - OraCont, 234. E comunicar-s'ien bonea e eternitat a poquea, III.23 - ArbSci II, 323. V. haver.
ETIM.: llatí habere. Hem cregut que devíem incloure, de aver, un article separat de haver perquè les formes sense h són tal vegada tan freqüents com les que porten la h inicial.