em
1. EM Primera pers. pl. pres. d'indicatiu d'aver (haver). S'usa solament en la composició del futur. Doncs nós, qui som certificats que som en ésser, alegrar-nos-em, car los .v. senys mostren l'ésser en què som, I.2 - Contemp I, 11. V. aver, haver.