ia

IA, IE, IES, IEN Formes contractes del verb aver (haver) que, postposades a l'infinitiu, constitueixen el condicional dels verbs. Sovint es troben els pronoms personals complements col·locats entre els dos elements. Si ho feya, seguir-s'ia que perfecció fos major en granea de bonea, II.B.15 - Felix IV, 91. Pregar-t'ia per ta bondat que·m donasses a entendre com se'n pujà, FD II.5 - BeneMuli, 330. Si cavalleria podia reebre aquells qui són contra son orde, seguir-s'ie que orde e desordonació fossen una cosa matexa, II.A.5 - OrdCav, 227. E si Déu amaves per ésser accidiós, desamar-l'ies per so car no·t tol so que t'à donat, e amar-l'ies si·t destruïa, II.A.6 - DoctPu, 111-112. E que en esta manera porien retraure a Blanquerna de la voluntat que havia, e induir-lo-ien a orde de matrimoni, II.A.19 - Blaquerna, 36. Per a més informació sobre aquestes formes contractes, vegeu els articles aver i haver en els apartats respectius.
ETIM.: llatí *-iam, *-ias, *-iat,... *-iant, etimològicament reduccions de habebam, habebas, habebat,... habebant.