ets
ETS, ETZ Segona persona del plural del present, contracte, del verb haver. S'usa només per a la formació del futur (precedida de l'infinitiu). Los peccadors qui veuran lo vostre gran poder, al dia del judici..., aquells veuran adoncs lur poder ésser frèvol e mesquí, e·l vostre gran e maravellós: e turmentar-los-ets, Sènyer, e descobrir-los-ets lurs vergonyes, I.2 - Contemp I, 80-81. Sènyer en Papa: què farets? / vostre consilii honrar-l'ets?, IV.48 - Concili, 258. Dar-m'etz perdó / si eu fas confessió, III.44 - MedPec, 37.
ETIM.: llatí habetis, ha'etis, hetis, hets, ets.
ETIM.: llatí habetis, ha'etis, hetis, hets, ets.