ac

AC Primera i tercera persona sg. del perfet d'aver (haver). Anc no fugi ni.m partí de tu a amar depús que t'ac conegut, II.A.19 - Blaquerna, 386. Si pena hac nostra Dona quant vi son Fill mort, plaer n'ac son cosí David can se'n viu estort, III.26 - ProvRam, 226.
ETIM.: V. aver.