aüt
AÜT (HAÜT) part. pass. de aver (haver). Tengut. E gran fo lo desirer que nostra dona n'avia aüt longament, II.A.6 - DoctPu, 87. Impossíbol seria que.l mijà ni la fi qui són en lo jusan bé, aguessen aüt comensament, II.A.4 - Demost, 284. E seguí so d'on fo vengut / contra so per qu'era aüt, so és far bé, III.13.bis - PecAdam, 68. Quantes vegades ha aüda la sua fe e esperansa en sorts e en devinalles, FD II.11b - ArsConf3, 396. Lo vostre sotsmès ha aüdes moltes de penes e de treballs e de perills, I.2 - Contemp VII, 639. Demostren lo senyal del honrament e dels delits e de les benenances que ells an aüdes en est món, I.2 - Contemp III, 132, Si són aütz primer actu e segon, II.B.1 - ArsDem, 178.
ETIM.: participi passiu analògic de habere.
ETIM.: participi passiu analògic de habere.