haver

HAVER v. || 1. tr. Tenir, posseir. És el significat base, del qual deriven tots els altres. Petit ésser no pot haver més de entitat que·l gran, III.26 - ProvRam, 5. Planc e plor per so car he pocs amadors, III.32 - ArbFilAm, 70. Les divines raons han noms propis per producció de persones distinctes, III.26 - ProvRam, 4. Havia dejús si monges qui no havian tanta de honestat ne de santa vida com a lur orda se convenia, II.B.15 - Felix I, 118-119. Car no han mas una essència, una natura, una bontat, infinitat, eternitat e poder, no són mas .j. Déu, III.26 - ProvRam, 4. Si object havia en hàbit moviment de potència, seria obgect e potència, III.26 - ProvRam, 137. Totes les divines raons morrien si actus no havien, III.26 - ProvRam, 137. E en aquell temps meteix que y foren, hach lo cors de Jhesu Christ tots sos membres e tota sa forma, II.A.6 - DoctPu, 16. Blanquerna hagué dida sana en sa persona, II.A.19 - Blaquerna, 13. Temps és vengut que Blanquerna haja muller, II.A.19 - Blaquerna, 20. Vós, Senyor,... per gran foch d'amor hagués gran set, III.42 - Oracions, 334. Tu, regina, ab virginitat haguist lo fruit de vida, FD I.18 - HoresSM, 267. Lo foc delibera en hivern la obra que haurà en estiu, III.26 - ProvRam, 176. No hauràs déus estranys, II.A.19 - Blaquerna, 132. Inpossible cosa és que denant paternitat sia altra cosa, car si ho era, no hauria pare natura com per paternitat fos primer a fill, III.26 - ProvRam, 10. Si en Déu no hagués generació, no hagra Déus ab què fos luny a corropció, III.26 - ProvRam, 10. Haguérem-ne mayor actualitat en entendre e en membrar e en amar, II.A.7 - OraCont, 250. Ja no us pògrets amar ni hàgrets en què ni ab què vós poguéssets concordar, III.2 - ArsAma, 372. Lurs indivíduus en nombre haurien començament e fi, II.A.7 - OraCont, 234. E tu, fill, hages be en ta memoria e en ton enteniment aquest capitol, II.A.17 - Intenció, 137, lín. 6. E per açò fa edifficar lo vas: car hàgia aprés sa mort loch diputat e assignat, II.B.15 - Felix IV, 240. Aitant impossibile cosa és que Déus haja par per eternitat, com per infinitat, III.26 - ProvRam, 15. Infern, dix paraís: ¿què desirats? -Paraís: que negú no hajats, III.23 - ArbSci II, 429. Per ço que differència de granea, e les altres, hajen de qui pusquen exir, III.2 - ArsAma, 117. Si pena ni lesió hagués, no fóra jo tots temps estada gloriosa, FD II.5 - BeneMuli, 308. Si deïtat no hagués en si matexa deïtar de divines persones, hagra en si matexa sa bonea..., III.26 - ProvRam, 6. Vós no sóts tan rica ni tant de honrat linatge, que los reys ni·ls emperadors ni·ls altres prínceps volguessen que vós haguéssets per marit negú de lurs fills, II.A.19 - Blaquerna, 72. Nastàsia respòs e dix que ella no sabia negú fill de rey ni de príncep qui hagués tanta de humilitat, que·s volgués enclinar a ésser son marit, II.A.19 - Blaquerna, 72. Si forma e matèria no haguessen substancial mijà, no resultara d'elles substància, III.26 - ProvRam, 120. Humils vestiments haguessen; .iij. jorns de la setmana menjassen carn; no vestissen li ni jaguessen en lançols, II.A.19 - Blaquerna, 52. A més dels casos ja introduïts entre els que acabam d'adduir, n'hi ha molts d'altres formats per haver i un nom (sovint verbal), equivalent a una expressió verbal o al verb ésser i adjectiu. Ésser beneyta sobre totes les fembres, és haver excel·lència en si de singular benedicció, FD II.5 - BeneMuli, 291. Haguí molt de mal saber, car a aquella festa no era feta aquella honor que li cové, III.7 - SaMaria, 51. Aquell poder aytal haguera en si defalliment, FD II.5 - BeneMuli, 297. En neguna res que feés no podia haver deliberació ni abstinència, III.23 - ArbSci III, 150. Respòs (mal cor) e dix que ell era mal ensenyat per ço car los ulls no havien vergonya, III.23 - ArbSci III, 150. Dix indiscreció que ella emblava sovén los diners als pobres per ço que haguessen fam, e donava-los als hòmens rics per ço que haguessen de lur riquea vana glòria, III.23 - ArbSci III, 147. Si sovén cosideràvets la membrança qui·s segueix per peccat, en temps esdevendríets que de neguna res no hauríets alegrança, III.23 - ArbSci II, 442. Per açò si vosaltres mesclats lo desig, que vosaltres havíets com l'altre bisbe era viu, ab ço que de aquest bisbe conexets..., haurets ab ell repòs, car ell és bo, III.23 - ArbSci II, 404. Seria bo que vós haguésseu pau ab home, III.23 - ArbSci II, 371. E aquesta consideració és pas de gran espavent, la qual los hòmens sovín deurien consirar per ço que haguessen paor de peccar, III.23 - ArbSci II, 173. De necessitat se cové que tu haies tant de poder que pusques trer del orde de cavalleria aquell..., II.A.5 - OrdCav, 225. E que cavaller cavalch e senyoreig e haia benenança d'aquelles coses on los hòmens han maltret e malanança, II.A.5 - OrdCav, 210. Aquells qui d'abans tenien aquella donzella per bona, hagueren opinió que ella fos corrumpuda, III.7 - SaMaria, 37. E en tot quant cogitarás, parlarás e farás, te esforça a haver ordenada e vera intenció, II.A.17 - Intenció, 124, lín. 21. Aitant com lo rat tem lo gat, / haja (variant haga) paor de far peccat, IV.7 - ProvEns, 376. Adonques no poríets usar de punts transcendents, car no hauríets poder, III.2 - ArsAma, 376. La libertat que havets en amar, ¿havets-la per vós matexa?, III.2 - ArsAma, 267. No fores larc ni hagres misericòrdia tro que haguesses creada creatura; e fóra impossible cosa que creasses nulla re sens que abans de la creació no haguesses larguea e misericòrdia, II.A.19 - Blaquerna, 448. Haguist anc conexença de justícia,..., II.A.19 - Blaquerna, 114. La mia voluntat en ningun temps no hagué desplaer ni ira de vós, II.A.19 - Blaquerna, 20. Gran temor he que lo Leupart no us aucia, II.B.15 - Felix II, 135. E molt hauria gran plaser que per necessàries rahons la pogués entendre, II.B.15 - Felix I, 57. Si de tu matex no has pietat, ¿de qui la hauràs?, III.26 - ProvRam, 66. E tant gran és la pena e la dolor que sostens, ¿e encara la haveu major de mi?, FD II.5 - BeneMuli, 323. Per los quals hom ha conexença de les natures, III.26 - ProvRam, 2. E d'açò havem esperiència, III.26 - ProvRam, 5. La fe que d’abans havies, II.A.17 - Intenció, 140, lín. 36. Lo dolç remembrament que jo e los dexebles del meu fill havíem, FD II.5 - BeneMuli, 334. Innocentment, sens culpa que no havíets, FD II.5 - BeneMuli, 326. Aitanta valor hauràs com voler ne volràs, III.26 - ProvRam, 62. La tristor e dolor fon molt gran, la qual havies, FD II.5 - BeneMuli, 325. A on és lo goig que jo de tu, fill, haguí com te concebí?, FD II.5 - BeneMuli, 324. En los goigs que tu, verge, haguist, FD II.5 - BeneMuli, 304. E per tal te prec,... que·m declares un poquet del goig e del plaer que tu haguest, FD II.5 - BeneMuli, 325. La dolor e passió que tu haguist, FD II.5 - BeneMuli, 325. Ramon, ¿haguist anc temptació de la tua fe?, III.23 - ArbSci III, 186. La major libertat que Déus hac en creatura fo per encarnació, III.26 - ProvRam, 21. Gran hau ('habuit') l'abat e tot lo convent que Fèlix fos monge de aquell monestir; mas Fèlix s'escusà, e dix que ell era obligat a anar per lo món recomptant aquelles meraveylles que hau vistes e hoïdes, II.B.15 - Felix IV, 314. En la qual causa final l'enteniment hac pus alta e pus noble consideració que en lo començament e mijà, II.A.7 - OraCont, 232. Gran paor hagren los dampnats qui romaseren en infern, III.26 - ProvRam, 225. No vulles ab tos ulls vezer ço d'on hauries desplazer, IV.7 - ProvEns, 384. Seguira's de necessitat que occasió haguera major concordança ab privació que ab ésser, II.A.7 - OraCont, 234. La cabra no hagra paor del lop, III.23 - ArbSci III, 70. Vós hàgrets gran plaser si lo usurer, con li hagués mort son fill, se alegràs en voler e amar ço que volch vostre voler, II.B.15 - Felix III, 62. Sens glòria no hagren bonea e granea delectació per participació, III.26 - ProvRam, 114. Sabia que aquells qui·l turmentaven haurien pena, III.26 - ProvRam, 224. Hajes pietat de ta semblança, III.26 - ProvRam, 66. Si no pots haver pietat en judici, hages-la en ton cor, III.26 - ProvRam, 66. Nodrix-te ab paciència per ço que hajes pau, III.26 - ProvRam, 58. Emperò, dona, hajau perdó, FD II.5 - BeneMuli, 299. Visita Déus los hòmens ab tribulacions per ço que hagen fort coratge, III.26 - ProvRam, 51. Per ço que hagen gran esperança, III.26 - ProvRam, 89. Si haguesses gran entendre, les majors coses te significarien les menors, III.26 - ProvRam, 83. Emperò, regina sens par, no dic que egualment haguesses tu aquella possibilitat de no peccar que hac ton fill Jesús, FD II.5 - BeneMuli, 297. Si en vós no haguéssets neguna differència, III.2 - ArsAma, 372. En son cor duptà que Evast no hagués d'ella algun desgrat, II.A.19 - Blaquerna, 20. Haver nom: anomenar-se. Est jove havia nom Evast, II.A.19 - Blaquerna, 5. Haver gràcies o mercès: fer gràcies, donar gràcies, agrair. Gràcies e mercès vos ha lo vostre servu, I.2 - Contemp I, 47. || 2. Aconseguir (per algun mitjà). Per aquella virtut hac les altres, II.A.19 - Blaquerna, 58. Un mèrit haguist con creïes, altre n'as car entens, III.26 - ProvRam, 251. || 3. Poder comptar (amb algú). D'aytal consolació sia de qui·s vulla, car ja mi no y haurets ni un dia no m'i tendrets, car més am ésser desconsolada e bona que mala e consolada, III.7 - SaMaria, 194. || 4. refl. Portar-se, seguir una determinada manera de conduir-se envers d'una persona, d'una cosa, d'un assumpte. Per açò fem aquests MIL PROVERBIS ab què donem doctrina com hom se sàpia haver en la fi a la qual és creat, com sia açò que..., III.53 - MilProv, 327. És, doncs, aquest complement tan gran, que la recolitivitat no·s pot haver a oblidar la sobirana recolibilitat desús qui la compleix, ni la volentat del àngel no·s vol haver a desamar la recolibilitat, car plena és de la sobirana amabilitat, de la qual no seria plena si la memòria se podia haver a oblidar lo fruyt, III.23 - ArbSci II, 159. Cové, doncs, que sia en bonea producció per ço que veritat se pusca haver ab tan gran granea a bonea e eternitat, com s'an a ella eternitat e bonea, III.23 - ArbSci II, 320. Lo ferrer quant fa lo clau, enans mou lo martell que lo clau, e per ço ha's enans a obrar que·l clau a ésser obrat, III.23 - ArbSci II, 289. E en quant s'à com a agent ha's com a bonificant, e en quant s'à com a pacient ha's com a bonificable, III.23 - ArbSci II, 286. En quant lo Pare e·l Fill responen a bontat en bonificant e a granea en magnificant, han-se a bonificar e magnificar e les altres, en bonificar e magnificar lo Sant Esperit, III.23 - ArbSci II, 290. Ha's, doncs, bontat triplicadament al bo, lo qual respon a la raó triplicadament, III.23 - ArbSci II, 289. Ha's, doncs, lo Pare al Fill e·l Fill s'à al Pare, e segons aquest esguardament d'amdós e egual esguardament sots raó de bontat, s'an amdós a espirar en espirant lo Sant Esperit qui és terça persona, III.23 - ArbSci II, 289. || 5. Es combina amb el participi passat dels verbs, formant els temps composts que denoten que l'acció del verb principal, el del participi, és completament acabada o perfecta. Per açò és gran meravella per què Déus no ha ordonat com en aquest món hage haüts molt més hòmens de molt gran santadat, que no són aquells que hi són, II.B.15 - Felix I, 118. Segons la semblança que dita havets, és significat que Déus ama més en glòria hòmens de molta alta e santa vida, que molts hòmens que en aquest món no hagen haguda gran santadat ni virtut, II.B.15 - Felix I, 118. Com Evast hagué concebut e delliberat en sa voluntat que amàs l'orde de matrimoni, dix, II.A.19 - Blaquerna, 6. Vostres paraules he ben enteses, II.A.19 - Blaquerna, 20. Tots los jorns de ma vida he fetes gràcies a Déu qui me ha donat la vostra bona companya, II.A.19 - Blaquerna, 20. ¿Haveu enteses mes paraules?, II.A.19 - Blaquerna, 20. Indiscreció, ¿havets mort negun hom?, III.23 - ArbSci III, 147. A la nit encercassen la lur conciència si haurien errat contra Déu, II.A.19 - Blaquerna, 53. Si haguesses feta la obra de fora ab ella, hagueres peccat contra Déu e ton proixme, FD II.11b - ArsConf3, 399. La vostra natura no hagera haguda pahor de la serpent, II.B.15 - Felix I, 33. A, Sènyer Déus, qui has tan honrada e exalçada en tes virtuts la nostra natura!, II.A.19 - Blaquerna, 460. Fèlix se meravellà del hermità con no li responia a la demanda que feta li havie, II.B.15 - Felix I, 35. Tot ho hay sostengut per ell a amar, III.2 - ArsAma, 332. Persevera ab bontat en ço que has començat, III.26 - ProvRam, 101. Car Déus és infinit, ha creades les menys bones creatures a (sic) les més bones, III.26 - ProvRam, 25. Segons que demunt te havem especificat, II.A.17 - Intenció, 144, lín. 21. Dels quals (C. Noms de Déu) havem ja fet .j. Libre, III.26 - ProvRam, 1-2. Vejats qui havets amat;... vejats contra qui havets errat, III.26 - ProvRam, 230. L'umanal linyatge que havíets perdut, III.42 - Oracions, 334. E tantes aygües haveu creades en mar e en fluïnts e en fonts e de sola una gota jo no us pusc acórrer, FD II.5 - BeneMuli, 321. Sembla que alguna cosa sia entrada en lo vostre pensament la qual vós no m'haveu descuberta, II.A.19 - Blaquerna, 10. En cogitacions dubtoses les quals dins tu metexa havies concebudes, FD II.5 - BeneMuli, 303. E segons la volentat havia en vetlant haüt major appetit, III.26 - ProvRam, 214. Pus que Jhesu Crist hac complit ço per què mori, tort presera si no fos ressucitat, III.26 - ProvRam, 227. Si Déus res no era, eu hagre haüde pahor ab vós ensemps, II.B.15 - Felix I, 34. Aitant tost hauràs dites belles paraules com vilanes, III.26 - ProvRam, 267. Del bé que hauran fet los dampnats no serà parlat, III.26 - ProvRam, 230. Respòs l'amic e dix: Anc pus hac (1.ª indefinit) vist mon amat en mos pensaments, no fo absent a mos ulls corporals, II.A.19 - Blaquerna, 385. E quant hagren estat longament en ell, III.23 - ArbSci II, 420. Con los apòstols veeren Jhesu Crist ressucitat, si hagren plorat, ben pogren riure, III.26 - ProvRam, 227. Res no valguist tro que haguist pres babtisme, III.26 - ProvRam, 242. Aquell qui havia fet lo bé, III.26 - ProvRam, 229. E·l primer ésser hauria començat si matex, III.26 - ProvRam, 5. Car si fos, tot bé hagra destruït, III.26 - ProvRam, 4. E axí apar que en neguna manera lo teu concebiment no ha concordança ab defalliment, e haguera-u hagut si fosses concebuda en peccat original, FD II.5 - BeneMuli, 297. Com Jhesu Crist haja per home volguda pendre tant greu mort, III.26 - ProvRam, 225. Ans que volentat haja feta elecció, III.26 - ProvRam, 264. Si Déu no hagués creada creatura, III.26 - ProvRam, 90. Com haguéssets adorat e offerits vostres dons, FD II.5 - BeneMuli, 317. És curiós constatar l'ús del pretèrit anterior pel plusquamperfet: Molt cogità Fèlix en ço que lo ermità ach dit de predestinació e de franch arbitre, II.B.15 - Felix IV, 176. Per la semblança que lo ermità hac feta a Fèlix de predestinació e de franch arbitre, entès Fèlix que..., II.B.15 - Felix IV, 177. Longament considerà Fèlix en la semblança que lo ermità li ach feta, II.B.15 - Felix IV, 178. E viu denant si .I. clergue qui .I. jorn li ach feta vilania, II.B.15 - Felix IV, 186. .I. jorn se sdevench que ell hac molt menjat e begut, II.B.15 - Felix IV, 186. Aquell hom considerà com l'arbre ach el foch consumat en poch de temps, e com natura hac jurcat longament en engendrar aquell arbre. En la qual consideració que hac del arbre, conech la manera per la qual ell no·s sabia abstenir, II.B.15 - Felix IV, 187. E ço que ell ach donat de dan a les gents, per falces al·legacions e rahons, era molt més que tot quant ell havia guanyat (en aquest segon membre apareix l'ús normal del plusquamperfet), II.B.15 - Felix IV, 191. Apareix l'ús normal del plusquamperfet vora els casos anteriors: .I. hom dix a .I. prelat que Déus li havia donada granea en poder e en saviesa, car aquell prelat era general, II.B.15 - Felix IV, 180. Adonchs és la affermació vera, per ço car se fa per la justícia de Déu, que és complida; la qual no seria complida en hom si no li havia donat (aquí, com en francès, l'indicatiu en lloc del subjuntiu) franch arbitre, II.B.15 - Felix IV, 182. || 6. Combinat amb un infinitiu, és l'auxiliar del temps d'obligació, obligació física, moral o lògica. Pot unir-se l'auxiliar amb l'infinitiu mitjançant la preposició a o de. a) Si vols ésser humil, consira d'on est vengut ne on hauràs a anar, III.26 - ProvRam, 69. No vulles ésser loat de ço que has a fer per servitut, III.53 - MilProv, 331. E si hom qui és predestinat se havia a salvar de necessitat, e axí del precís que s'hagués a dempnar de necessitat, seguir-s'ia que de necesitat se mudàs, II.B.15 - Felix IV, 178. E si havia a fer solament ço que fa, e que àlls (sic) no pogués fer, seria costret e limitat a seguir..., II.B.15 - Felix IV, 179. Aquell degeriment no pot ésser sobtosament, ans se ha a fer successivament, II.B.15 - Felix IV, 188. Los hòmens peccadors... hauran a retre raó de moltes coses al judici, III.23 - ArbSci II, 162-163. E en quant ha a romanir un suppòsit ab lo bonificatiu, bonifica si meteix en altre lo bonificatiu, III.23 - ArbSci II, 295. E cové que sia Pare per ço car de si metex ha a respondre a totes les raons, III.23 - ArbSci II, 284. b) Entre los altres dons que Déu dóna als seus amadors en aquest món, de què li han de fer contínuament gràcies, és leal e bona companyia, II.A.19 - Blaquerna, 20-21. || 7. Amb les formes abreujades o contractes del verb haver, posposades a l'infinitiu, es formen el futur i el condicional. Sovint es troben intercalats pronoms personals entre l'infinitiu i les formes de haver; i aquesta és la raó de no haver-se soldats definitivament encara els dos elements de la nova formació. Si nos altres en ninguna cosa vos podem ajudar, fer-ho-hem ab molta voluntat, II.A.19 - Blaquerna, 35. Consolar-nos-hem que vicis sien més que virtuts, III.7 - SaMaria, 194. Si los crestians acabadament amaven nostra dona, remembrarien e entendrien les desonors que li fan e li dien los jueus, e preïcarien aquells e convertir-los-hien, I.2 - Contemp VI, 175-176. E aquí pensar-nos-híem què faríem, e pendríem acort e consell d'açò que fer poguéssem per nostra Dona, III.7 - SaMaria, 7. Vénch ymaginació, e volent entrar en lo palau, tochà a la porta...; mas l'enteniment manà que no li obrissen la porta, cor torbar-los-hia lur contemplació, II.A.7 - OraCont, 244. E si en ell regna la sanc, sumiar-les-ha (les paraules) ab plaer, e si regna la malencolia sumiar-les-ha ab pesar, III.26 - ProvRam, 214. E turmentar-los-ets, Sènyer, e descobrir-los-ets (variant turmentar-los-hets...) lurs vergonyes, I.2 - Contemp I, 80-81. Seguir-s'ia que en ell fossen .ij. poders contraris en operació la .j. al altre, II.A.4 - Demost, 168. E si assò no era en axí, seguir-s'ia que humilitat, qui és en lo jusà bé, no fos pus nobla per subiran bé, que per lo jusà, II.A.4 - Demost, 313. || 8. Impersonal. Significa existència, presència d'una persona o cosa en un lloc. Aquest lloc sovint va representat per l'adverbi hi (o y, i). En Déu ha propi nom e comú, III.26 - ProvRam, 4. En una cambra havia una làntea qui cremava totes nits, III.23 - ArbSci II, 413. Per açò dix (lo porc) que iria fer penitència de aquell peccat en una vinya on havia molts de raïms, III.23 - ArbSci II, 433. Si enfre tactiu e tangible hagués altre mijà mas tocar, no fóra tocar ço que és, III.26 - ProvRam, 286. E en axí en tot lo món no hagra tan mal arbre com fóra l'Arbre apostolical..., III.23 - ArbSci II, 438. Con assò sia en axí, per assò és significat que enfre l'enteniment e l'àngel benigne donat a ell per custodi, haja conveniència, II.A.4 - Demost, 47. Car si hi havia dos bonificants, ço és a saber, dos pares, defalliria granea a cascun en fin, III.23 - ArbSci II, 291. Alscuns accidents say que y ha, / no són en tota spècia, I.1b - LogGat, 7. En aquella ciutat havia una dona honrada e molt ben acostumada, II.A.19 - Blaquerna, 6. En .Iª. terra havia un rey qui era molt bell de persona, II.B.15 - Felix I, 44. E en aquella edat aucís Caïm son frare Abel, qui foren los primers fills que hach, II.A.6 - DoctPu, 188. Mas ha-y defalliment en quant no uzen de vertut sinó en los particulars, II.A.4 - Demost, 77. Per açò és gran meravella per què Déus no ha ordonat com en aquest món hage haüts molt més hòmens de molt gran santadat, que no són aquells qui hi són estats, II.B.15 - Felix I, 118. || 9. Com un cas especial de l'accepció impersonal anterior, també es troba haver usat en les terceres persones del singular, amb significació de fer, referint-se a duració de temps. Gran temps ha, Sènyer, que mos ulls no ploraren. I.2 - Contemp II, 12. Lo fet que tractats a onrar vostre amat, àgrets, lonc temps ha, acabat, III.32 - ArbFilAm, 153. || 10. m. Com a substantiu, significa cabal, béns posseïts, diners. Mays val franquea en voler, en remembrar e en saber, que en regnat ni en haver, III.23 - ArbSci II, 401. Que no prenguen diners ne servey ne negun hom, e si u fan, que sien encarregats en cors e en haver, III.7 - SaMaria, 98. ¿Ni que fan reys qui ab durmir / e ab haver / cuydon a paraís tenir / e Déus veser?, II.A.19 - Blaquerna, 494. V. aver.
ETIM.: llatí habere.