aja
AJA, AJE, AJES, AJAM, AJATS, AJATZ, AJAU, AJEN Formes del subj. pres. de aver (haver). Per què us prech, amor, dix l'amic, que per vós aja tan gran amar en sercar mon amat, com..., III.32 - ArbFilAm, 142. Encara, Sènyer, tant no he viscut que aje vist que leó se sia sotsmès a ésser servidor d'ase, I.2 - Contemp III, 34. Per so que ajes paor del infernal foch qui tots temps dura, II.A.6 - DoctPu, 195. No faces companya d'om qui t'aja menaçat ne desonrat, III.53 - MilProv, 335. Con ajam demostrat que subiran bé cové ésser de necessitat, II.A.4 - Demost, 54. La qual fretura par que vós ajats en so que no us lexats de plorar, III.32 - ArbFilAm, 185. E vós, vertut, / d'on tot bé és vengut, / ajatz mercè d'ome caüt, III.44 - MedPec, 33. En totes les altres coses... en les quals Déu ne sia servit e loat e vós hi ajau plaer, consentiré, II.A.19 - Blaquerna, 21. Com lo poble de Israel fos poc... fo licenciat que ajen més de una muller, I.2 - Contemp V, 310. V. aver i haver.