aver

AVER m. Conjunt dels béns, sobretot dels mobles. Lo qual encercament cové ésser fet, Sènyer, ab les .iij. vertuts de la ànima en .ix. coses les quals són: possessions, aver, viandes, delitaments, belles fembres, parens, honrament, ornaments, mal, I.2 - Contemp VI, 142. La segona raó d'amor se diu d'aver, I.2 - Contemp VI, 144.
ETIM.: llatí habere.