respondre

RESPONDRE v. intr. o tr. || 1. Dirigir paraules, sons, senyals, etc. per satisfer a allò que s'ha demanat, dit, indicat. Pus nobla respunció és respondre que Crist és Déu e home, que no seria respondre nulla veritat qui sia de lo jusà bé, II.A.4 - Demost, 596. Qui ha temprança, en cascuna hora del dia sap respondre, III.53 - MilProv, 341. Los hòmens ergullosos, Sènyer Déus, no volen respondre a hom con hom los prega, I.2 - Contemp II, 177. Si saps respondre e ames la responsió, ames e sabs prudència, II.A.6 - DoctPu, 98. Per què yo responc a granea e a vós, saviesa, ho dic... que..., III.2 - ArsAma, 312. Per què respon (variant responch) a vostra demanda e dic que..., III.2 - ArsAma, 317. Per què yo us responc per l'amic e us dic que ell ama..., III.2 - ArsAma, 325. Per què vos respondi (variant respon) granea e volentat, que yo amat, segons la condició que és vera, pusc més lunyar en mi..., III.2 - ArsAma, 351. Amor, dix l'amic: segons esta diffinició vos respon a la qüestió, III.2 - ArsAma, 363. Per ço, Senyor, vos faç a saber que jo us responc segons ma voluntat e mon orde, II.A.19 - Blaquerna, 23. Per semblant manera vos respon a vostra demanda, II.B.15 - Felix I, 73. Si dius que .jª. o .ijes. proprietats tan solament serien abastants a ésser la essència, respon-te, per la probació,..., II.A.4 - Demost, 371. Si tu dius que calor és ereatura,... respon-te dient que..., II.B.1 - ArsDem, 50. Responc-te que sí est (beneyta), FD II.5 - BeneMuli, 312. Ab la qual se covenen con respons que lo subiran bé és infinit, eternal, II.A.4 - Demost, 596. E si hom te respon que lo subiran bé és per altre e no és per si metex,..., II.A.4 - Demost, 597. Segona, veritat major, / ¿què és vi? respon (variant respun) abendó: / premut, embriagat, glotó, I.1b - LogGat, 25. Déus és invisible e no respon a home, III.26 - ProvRam, 245. Con a tu seran fetes qüestions, garda los tèrmens... e respon (variant respun) segons la natura d'aqueles, III.14 - ArbFilDes, 418. A aquesta qüestió breument responem, III.11 - TaulaGen, 483. Responets vós per l'amic a aquesta demanda, III.2 - ArsAma, 329. ¿Per què a mes paraules no responets?, III.23 - ArbSci I, 5. Aloma, ¿com no·m responeu?, II.A.19 - Blaquerna, 20. Blanquerna senyor! ¿Com no responeu a mes paraules?, II.A.19 - Blaquerna, 38. L'abat se maravellà fortment com lo pagès no li responia (variant respondia), II.A.19 - Blaquerna, 221. Ell, en quant li era semblant, respunia a una de les .x. qüestions, II.A.19 - Blaquerna, 283. Natana veya a Blanquerna alegrar-se e beneir a Déu sens que no responia a ses paraules, II.A.19 - Blaquerna, 38. Respunia l'enteniment que gran misericòrdia, amor, larguea, humilitat, ajustava menor virtut a major, II.A.19 - Blaquerna, 460. E les raïls d'amor responien a vida d'amor, III.32 - ArbFilAm, 181. Es eu respul·li (variant respús-li, III.22 - Descon, 326, apèndix) que tal ira sentia, / que per él ni per altre no·m consolaria, III.22 - Descon, 221. E jo responguí com se poria fer açò, FD II.5 - BeneMuli, 300. L'amic respòs al sol, e dix que..., III.32 - ArbFilAm, 84. Blanquerna respòs: Si·m voleu parlar de Déu..., II.A.19 - Blaquerna, 38-39. E vós resposés al amic, al qual dixés que vós estats plena de duració e de poder d'amor, III.32 - ArbFilAm, 184. E ells responeren e digueren tart era com poguessen percassar vianda, II.B.15 - Felix II, 91. L'amor e l'amar resposeren (variant respongueren) a l'amic, III.32 - ArbFilAm, 146. Responeren: variant per resposeren (III.32 - ArbFilAm, 146, nota). Resposeren (variant respongeren) les raïls d'amor al amic, que no calia..., III.32 - ArbFilAm, 198. Respongueren justícia e esperança e digueren que elles vivien de concordança, III.23 - ArbSci III, 87. E si lo meu cor me respon e·m diu que tota la falsia e la traïció és venguda d'ell, per so car ell és la rayll on ve la falsia e la traïció en mi; respondré-li, Sènyer, e dir-li-he que ell clam mercè a vós, I.2 - Contemp I, 30. Per sisena distinctió / respondràs a la qüestió / que per lògica hom te pot far, III.49 - Aplica, 229. Per tant vos prec que d'aquí avant no·m parleu més de aquest fet, que no us hi respondria, II.A.19 - Blaquerna, 26. E jo... escoltava si lo meu fill respondria, FD II.5 - BeneMuli, 321. Respon-me, fill, e digues-me, II.A.6 - DoctPu, 64. Ojas mes veus, respon a mes paraules, II.A.19 - Blaquerna, 83. Aquesta obra aytal vos deman, regina, e per aquesta us prec e a aquesta m'estats e m'exoiscats e·m responats, III.7 - SaMaria, 90. Ab vergonya e ab temor me convé que responga a vostres paraules, II.A.19 - Blaquerna, 21. A home irat, no respones, III.26 - ProvRam, 312. Ans que respons, ferma ta paraula a deliberació de entendre, III.26 - ProvRam, 92. Concordança d'amor applicada a la granea d'amor e al poder d'amor, me met en via com responda a la demanda, III.2 - ArsAma, 345. E a penes és qui li respona, III.23 - ArbSci II, 426. Cové que hom... respona segons que .t. està en aquella cambra, II.B.1 - ArsDem, 116. Per ço que vós li respondats (variant respongats) tals paraules de vostre amar, III.2 - ArsAma, 342. Vull que·m responats Déus a qual de aquells .II. hòmens deu anans perdonar, II.B.15 - Felix I, 52. Vull que·m respongau ad esta qüestió, II.A.19 - Blaquerna, 16. Baste-us que aneu tots dies a l'església ab los frares... e que respongau al prevere qui dirà la missa, II.A.19 - Blaquerna, 24. Pus nobla respunció t'és feta que no fóra si hom te resposés: Per salvar home, II.A.4 - Demost, 597. Molt loà e beneí Blanquerna a nostre Senyor Déu en esta manera ans que respongués a les paraules de Natana, II.A.19 - Blaquerna, 38. Lo phisòloff demanà al fill del rey qui apprenia de armes, que resposés a la qüestió, II.B.15 - Felix II, 37. E aquell fill del rey stech empatxat, e no sabia què·s responés a la qüestió, II.B.15 - Felix II, 37. Pregà l'amic granea, poder, saviesa, volentat que resposessen per ell als falsos amadors, III.2 - ArsAma, 325. Responguessen: variant per resposessen (III.2 - ArsAma, 325, nota). Ans que l'apostoli ni·ls cardenals responessen als maestres qui demanaven los uficis damunt dits..., II.A.19 - Blaquerna, 334-335. Ans que l'amic responés a la qüestió..., respòs (variant responé) al amat dient estes paraules, III.2 - ArsAma, 345. || 2. intr. o recíproc. Estar en relació de conformitat, correspondre (una cosa a una altra). E axí aquell abans deu respondre perfectament al teu concebiment, FD II.5 - BeneMuli, 295. Les unes semblanses se responen ab les altres en vós santificar e beneyr, III.42 - Oracions, 319. E parlava paraules ab les quals concordava la pensa de la ànima, en axí que la ànima e lo cors se concordaven e·s responien en loar e en pregar nostra Dona, III.7 - SaMaria, 13. Si est reptat ab mal, respon ab bé, III.53 - MilProv, 331. En axí que la granea de la Mare de Déu respona a la unitat del fill, III.7 - SaMaria, 25. Dats-me humilitat e que sia tan gran per ço que·l donador e·l donat se responguen per granea, III.47 - Home, 157. En tal manera que totes .iij. se responden, III.2 - ArsAma, 115. Tro que la regla e les dues diffinicions se responden (variant responguen) e·s concorden ab semblances, III.2 - ArsAma, 102. Covenc que aquelles virtuts responguessen a la virtut que concebé, III.7 - SaMaria, 63. Com la obra de virtut fos tan gran de dins, la obra de virtuts de fora covenc que responés a la obra de dins, III.7 - SaMaria, 63. Per tal que la fi... respongués al seu començament, FD II.5 - BeneMuli, 308. Per tal que les beutats responguessen a la fi per què foren creades, III.7 - SaMaria, 93.
ETIM.: llatí respondere.