prendre

PRENDRE (escrit sempre pendre, igual que en els dos temps formats directament de l'infinitiu: el futur i el condicional), v. || 1. tr. Entrar en possessió d'una cosa, apoderar-se'n, fer-se-la seva; separar una cosa d'entre vàries per usar-la, estudiar-la, adherir-se-la. És inconvertible lo actu de cascun en entendre, en voler, en membrament, en lo object que prenem, II.A.7 - OraCont, 249. E que en nós mateys prenéssem objechs distinchs e eguals sens nulla contrarietat, II.A.7 - OraCont, 250. Pots tu pensar que sobrepujava lo goig e·l plaer e lo bon saber que·m venia e·m prenia mon cor, FD II.5 - BeneMuli, 316. Poder qui no pot tant donar com pendre, és malalte, III.26 - ProvRam, 31. On més de bé pendràs de çà, més de bé pendràs de là, III.26 - ProvRam, 87. Aquell compte avallà de son cavall, e dix al ortolà que li donàs sa sanalla hon portava los fems e sos vestirs, e que presés son cavall e sos vestiments, los quals li donà, II.B.15 - Felix I, 102. Ay mort! ¿Quant no·m prens?, FD II.5 - BeneMuli, 324. Per tal que volentat lo prenda com és en l'enteniment, III.2 - ArsAma, 6. No fóra demostrat que·l subiran bé prezés pus karitativament e pus espressa l'object, II.A.4 - Demost, 480. E vós, Senyor, per pietat, gràcia e caritat, prenets ma unitat a honrar e servir la vostra unitat, III.42 - Oracions, 317. Con vós prenets l'object ymaginant e yo·l prench entenent, II.A.7 - OraCont, 256. E si l'atrobaven, que·l pregassen, e presessen (variant prenguessen) contrariejar e menorificar d'amor, III.32 - ArbFilAm, 161. Seguir-s'ia que la consideració humana qui pendria l'object fos subirà acabament, II.A.4 - Demost, 80. Si la natura divina presés altra persona, lexaria sa antiga persona, III.26 - ProvRam, 86. Si la natura humana fos per si matexa persona, presera divina persona altra persona, III.26 - ProvRam, 86. L'enteniment, qui és jusà bé, presera pus altament object d'amor e d'obra d'amor, II.A.4 - Demost, 245. Los quals objects luny pren aytan tost con aquells qui li són prop, II.A.4 - Demost, 49. Lo foc atrau a si la terra per ço que·n prenga seccor, III.26 - ProvRam, 168. Jassia que tu prenes deïtat e déu en ton enteniment, per tot so no·s seguex que tu fasses diversitat enfre deïtat e déu, II.A.4 - Demost, 346. Tota la espècia humana no pogra en general ésser en major noblea que les altres creatures si no prengués la noblea en Adam e Eva, I.2 - Contemp V, 201. Prin de Déu tot quant poràs, III.26 - ProvRam, 87. a) És el verb més freqüent en l'acte d'encarnar-se la segona Persona de la Trinitat divina. En axí con lo Fill de Déu se covenc mills a pendre carn que a recrear l'umà linyatge, en axí l'enteniment cové que..., II.A.4 - Demost, 22. De ella volia pendre carn humana, FD II.5 - BeneMuli, 291. Aitant fo gran la occasió que vós agués en pendre carn per amor de nós, I.2 - Contemp I, 277. Vós volgués ordonar que nostra dona Sancta Maria fos digna que vós preséssets carn d'ella, I.2 - Contemp I, 277. Prés Déus natura de homen per ço que reparàs home, III.26 - ProvRam, 44. La qual de tu près com en tu e de tu, verge, se encarnà, FD II.5 - BeneMuli, 294. A la humanitat que·n près li covench sostenir angoxes e treballs e greu mort, II.A.6 - DoctPu, 12. Ja sia so que la natura humana que vós presés s'acostàs e s'ajustàs ab la deïtat, per tot assò aquella humanitat que vós prengués no s'exí de natura d'home, I.2 - Contemp I, 280. Per so car creen en vostra trinitat e en la encarnació que prengués, per nosaltres peccadors a reembre, I.2 - Contemp II, 102. Aquells qui dien que vós no prengués carn en nostra dona sancta Maria, I.2 - Contemp III, 155. En la natura humana que prenguist (variant presisi), II.A.19 - Blaquerna, 464. Destrò que plach al subirà Pare que son fill presés carn de nostra dona santa Maria, II.A.6 - DoctPu, 11-12. Lo qual (primer peccat) no·s pogra delir per nulla cosa tan covinentment sinó per la encarnació que prengués en nostra dona Sancta Maria, I.2 - Contemp I, 154. Per l'ajustament de la vostra deïtat ab la humanitat que presés, se féu la nostra reemsó, I.2 - Contemp I, 155. Per què vós, Senyor, qui sóts parent nostre per la humana natura que presés en nostra Dona..., III.42 - Oracions, 352. Coven que·l subirà bé presés (variant preés) natura humana, II.A.4 - Demost, 421. Adoncs ha hom conexensa com vostra essència vol que la persona del Fill s'encarnàs e que la carn que presés (variant preés), murís, I.2 - Contemp VI, 345. b) Reservar-se, d'un tot que es posseeix, una part. E per açò convé que prengam dels béns temporals una partida, II.A.19 - Blaquerna, 20. || 2. tr. Amb un nom com a complement el verb prendre forma locucions, totes de fàcil comprensió. Pendre acord: acordar. E aquí pensar-nos-híem què faríem, e pendríem acort e consell d'açò que fer poguéssem per nostra Dona, III.7 - SaMaria, 7. Prendre amor, oïment, cogitació: amar, oir, cogitar. Qui vol plorar sos peccats prena l'amor que la B demostra de la A e puxes l'oyment que la D demostra de la C e en aprés prena cogitació que la F demostra de la E, I.2 - Contemp VII, 344. Prendre començament: començar. Estava l'amic pensiu e embarbesclat, com pudien pendre començament sos treballs de les noblees de son amat, II.A.19 - Blaquerna, 405. Tot ço qui a comenssament cové que prena comenssament d'alcuna cosa qui no aja comensament ni ffi, II.A.9 - Gentil, 16, lín. 33. Prendre comiat: acomiadar-se, separar-se amb mostres de simpatia i educació, una persona d'una altra. Ací prengués vós comiat de mi, mare vostra, FD II.5 - BeneMuli, 347. Amdosos los missatgers preseren comiat del rey e pertiren mal pagats de sa cort, II.B.15 - Felix II, 133. Los missatgers e·ls prohòmens se pertiren agradablement, e preseren comiat, II.B.15 - Felix II, 135. Enans que Ramon prengués comiat del monge, consirà longament, III.23 - ArbSci III, 515. Fèlix près comiat de l'ermità, II.B.15 - Felix I, 76. En voluntat só que tantost prenga comiat de vosaltres, II.A.19 - Blaquerna, 34. E demà dematí, aprés la missa... pendreu comiat de nos altres per a tots los temps de nostra vida, II.A.19 - Blaquerna, 34. Ell volc anar en son ermitatge e pendre cumiat de sos companyons, II.A.19 - Blaquerna, 371. Enfre tant nós haurem ab vostre consell elet apostoli qui us darà gràcia e benedicció al cumiat que pendrets de nosaltres, II.A.19 - Blaquerna, 371. Los cardenals prengueren (variant preeren) cumiat de Blanquerna molt agradablement, II.A.19 - Blaquerna, 374. Prendre consell: aconsellar-se. A cell qui mal diu o mal fa / no li dó consell, que no·l pendrà, IV.7 - ProvEns, 381. ¿Qual consell pendré, Sènyer, ne què serà de mi?, I.2 - Contemp I, 84. ¿Què serà de mi, ni qual consell pendré, Sènyer, que jo no sia punit a greus dolors...?, I.2 - Contemp I, 196. Estant lo gentil en est treball, e no sabia qual concell se presés, per la gran angoxa de pensaments en los quals era, II.A.9 - Gentil, 8, lín. 75. Per què us pregaria, reyna, que vós hi prenguéssets consell, III.7 - SaMaria, 125. Prendre en costuma: acostumar-se. D'aquí avent pres la dona en custuma que..., III.7 - SaMaria, 185. Prendre exalçament: sentir-se exalçat. En l'exalçament que yo prench en ésser certificat vós ésser, s'exalça la voluntat a vós amar, II.A.7 - OraCont, 234. Prendre exemple: sentir desig d'imitar. Com Jhesu Crist sia tant gran exemplar, ¿per què·n prenen los hòmens tant poc exempli?, III.26 - ProvRam, 85. Per tal que los hòmens presessen exempli en vós a amar e a honrar e a servir, volgués vós que vostre cors fos tribulat e mort per amor de nosaltres, I.2 - Contemp II, 21. Pren exempli dels bons per amor, e dels mals per paor, III.26 - ProvRam, 85. Prin exempli dels mals homes com són ublidats, III.26 - ProvRam, 85. Avets creades les aus en tal manera e en tal disposició, que en so que veem fer a elles podem pendre exempli e forma en fer bones obres, I.2 - Contemp III, 39. Prendre glòria: rebre glòria. Los sants de glòria pendran glòria en .jª. essència subirana... e pendran glòria dels .iij. subpòsits qui són en la essència, II.A.4 - Demost, 444. Prendre guarda: mirar, observar, adquirir coneixença. Com hom se pren guarda del entrament e l'eximent que hom fa en aquest món, I.2 - Contemp III, 3. Per assò avets volgut que los hòmens se prenen guarda de so que fan les aus e les altres creatures, I.2 - Contemp III, 39. Per açò tots jorns me prenc guarda, segons l'estament del monestir, en qual manera porem millorar aquest monestir, II.A.19 - Blaquerna, 86. Alcunes vegades jo·m prenc guarda si ja poré veer dreturer jutge ni vertader avocat ni testimoni, I.2 - Contemp III, 73. Prendre en guarda: tenir cura o esment. No és negun bé que en mi pogués romanir si doncs vós no·l preníets en vostra guarda, I.2 - Contemp I, 145. Prendre honor: rebre honor. Car no és honrament vertader pus que vós no y prenets honor, III.7 - SaMaria, 145. Prendre judici: esdevenir judiciós. Endreça't a prendre judici, III.26 - ProvRam, 59. Prendre marit: casar-se la dona. Dementre que ella en axí consirava, volentat li près que prengués marit per entenció que n'agués infants qui fossen a lausor de nostra Dona; emperò planyia si prenia marit com perdria virginitat, per la qual no seria tant semblant a nostra Dona. Estant axí la donzella dubtant si pendria marit o si se'n lexaria, ella consirà..., III.7 - SaMaria, 78. Prendre martiri: sofrir martiri. Per tal que anem pendre martiri per amor de vós, pus que vós lo prengués per amor de nós, I.2 - Contemp III, 43. Prendre mort: morir. Tant, Sènyer, la creu no·ns fa aquest senyal, que jo veja negú qui vaja per amor de vós pendre mort a scient, I.2 - Contemp II, 43. Oh vós, Jhesu Christ Sènyer, qui per nos altres peccadors prengués (variant presés) mort angoxosa!, I.2 - Contemp VI, 43. Vós renovellàs l'arbre on murís... ab la mort que prengués en ell, I.2 - Contemp I, 172. Prendre muller: casar-se l'home. Per assò, amable fill, con pendràs muller no ages enveja de gran axouar ne de belles faysons, II.A.6 - DoctPu, 52. Los parents del macip consellaren-li que prengués muller, e el macip consirà si prendria muller, III.7 - SaMaria, 199. Prendre nom: rebre el nom. En Déu, lo Fill pren nom del Pare en quant Fill e Déu, III.26 - ProvRam, 4. Prendre orde: entrar dins una orde religiosa, militar, civil. Si tu qui prens orde de cavalleria, est vil ni malvat, pensar pots..., II.A.5 - OrdCav, 210. No·m deveu consellar que jo prenga altre orde al qual no tinga devoció com a l'orde en què só de matrimoni, II.A.19 - Blaquerna, 22. Prendre en paciència: sofrir amb resignació. Beneyta sia, Sènyer, la vostra gran dretura, qui estes passions vós féu sostenir en paciència, I.2 - Contemp II, 74. E cor lo subiran bé te n'aja grat si tu ho graexs e ho prens en paciència..., II.A.4 - Demost, 570. Prendre partit: decidir-se per una cosa entre dues o més. Dementre que ell en axí consirava e no·s sabia qual d'aquests .ij. partits se prengués, pregà nostra Dona..., III.7 - SaMaria, 199. Prendre penitència: fer obres satisfactòries per al perdó dels pecats. E per assò van les gents a confessió als preveres a pendre d'ells penitència, II.A.6 - DoctPu, 49. En la qual fi preposava pendre penitència de sos peccats, II.B.15 - Felix II, 128. Prendre pietat: tenir compassió, compatir. Cové que... vós preguets vostre fill que li prena pietat de tots los hòmens qui van en foc perdurable, III.7 - SaMaria, 185. E per tal verge pia, prenga't en pietat que·n precs lo teu Fill, FD II.5 - BeneMuli, 302. A, seynors savis! Vosaltres qui tant sots benefficiats dels dons de gracia, con no us pren piatat de tantes gents qui son en error, II.A.9 - Gentil, 44, lín. 45. Prendre regla: prendre unes normes fixes de vida. Aquesta és la regla que Evast e Aloma prengueren, II.A.19 - Blaquerna, 53. Prendre semblança: fer esdevenir igual una cosa a una altra. Per açò cové que prenga poder semblança d'amor en amar, III.2 - ArsAma, 99. Qui vol pregar per amor ab bonea e granea d'amor, prenga (variant prengua) semblansa de la condició..., III.32 - ArbFilAm, 114. Prendre servei: cobrar honoraris. No prengues sovén servei de ton amic, III.26 - ProvRam, 289. Prendre tort: rebre com ofensa. Tort prin la sciència de dret car no és retornada a generals començaments, III.26 - ProvRam, 304. E tu, qui dupte (sic), falex fort / car no sovens lo gran poder, / lo gran saber, lo gran voler / que Déus ha infinidament, / ni membres lo seu jutjament / qui és tal, que res no·l fa tort, / lo qual penria si·n la sort / e en lo nombre c'om se mor, / no retornava a tot for, III.44 - MedPec, 104-105. Prendre en va: fer una cosa inútilment. Tu prens lo mon de Déu en va, III.26 - ProvRam, 233. Prendre venjança: venjar-se. Prec-vos que en altra manera de mi prengau venjança, II.A.19 - Blaquerna, 20. L'amic pregà l'amat e l'amor que·n presessen venjansa, III.32 - ArbFilAm, 152. Prendre vida: alimentar-se per viure. Donats los animals inracionals per carn, de la qual prenam vida, I.2 - Contemp II, 46. Los inracionals an inlústria e manera con los uns prenguen vida dels altres, II.A.4 - Demost, 488. Sens corrupció no pendries vida de les plantes ni dels inracionals, II.A.4 - Demost, 349. Prendre voluntat: voler, desitjar. La muller del burguès veya sovén entrar los folls hòmens a aquella folla fembra, e près-li volentat que usàs de luxúria, II.B.15 - Felix II, 123. || 3. tr. Sofrir, patir. A significança de les cinc nafres les quals nostre Senyor Déus Jesu Christ prengué en l'arbre de la creu, II.A.19 - Blaquerna, 3. || 4. tr. Cobrar, esser pagat (a canvi d'alguna cosa) sobretot en sentit desfavorable. Tot dia oyg cridar per les places e per les carreres les crides qui van cridant: 'qui aital farà, aital pendrà', I.2 - Contemp III, 156. || 5. intr. Començar (a fer una cosa), emprendre. E açò mateix faç com presi (variant prench) a contemplar la vostra eternitat e·l vostre poder, III.2 - ArsAma, 336. || 6. intr. Occórrer, succeir. Si vós estats ab ell, a vós pendrà com près al papagay, II.A.19 - Blaquerna, 174. E com són a la fi pren-me en axí com près a una dona, III.23 - ArbSci II, 366. || 7. tr. Apoderar-se d'una persona contra la seva voluntat, o d'un animal que fuig; caçar. Te vull recomtar lo treball e la dolor e la passió que ella sostench aquell dia con viu son fill pendre e ligar e assotar e murir en la creu. En aquella nit que los jueus prengueren e ligaren lo fill..., II.A.6 - DoctPu, 82. Per què faria a ligar e a pendre, axí com a home foll qui gita peres, III.7 - SaMaria, 179. Pregava l'amic la saviea e vera amor de son amat que ligassen e presessen la fola e falsa amor, III.32 - ArbFilAm, 121. Tots ensems ligaren e preseren l'amic, III.32 - ArbFilAm, 88. Al qual falcó d'amor demanà l'amic, per què amor no prenia, III.32 - ArbFilAm, 112. Bonea e volentat ligaren e prezeren l'amic, III.15 - FlorsAm, 275. Duració d'amor e differència d'amor prengueren e ligaren contrarietat d'amor, III.2 - ArsAma, 187. Saygs són necessaris a príncep per ço que ab ells pusca fer pendre els hòmens qui són accusats, III.23 - ArbSci I, 312. Lo qual cavaller va pendre l'infant e davant la dona lo degollà, III.7 - SaMaria, 184. Adoncs la bona dona... consirà e ymaginà que hom li prengués e li ligàs son fill..., III.7 - SaMaria, 184. Vengren mals hòmens qui·l prengueren e l'encarceraren, III.7 - SaMaria, 227. La follia del mal príncep près e encarcerà la saviea del seu poble, III.23 - ArbSci II, 362. Aquell home estava un dia en la plaça e davant ell un home aucís un altre home a gran tort, sí que aquell hom qui havia mort son pare, près aquell hom e liurà·l a la cort per ço que·n fos feta justícia, III.7 - SaMaria, 221. Cassava l'amic ab falcons e lebrers de vertut, e pregava son amat que·s lexàs pendre (variant prendre) per amor, III.32 - ArbFilAm, 123. Si·l parador, Sènyer, pren en sos filats les aus, no és nula maravella, car les aus no an conexensa d'aquell engan, I.2 - Contemp III, 43. Reconta's que un pastor havia un fill e un leó près lo seu fill, III.23 - ArbSci II, 370. Un cavaller havia .j. gran lebrer que molt amava, ab lo qual anava pendre los cervos e·ls cabirols, III.23 - ArbSci II, 370. || 8. Començar a disposar d'una persona per servir-se'n; tenir-la com a, en qualitat de. Plagués-vos, Sènyer, que·m preséssets per servidor, per so que en mi no agués privadea de neguna àvol companya, I.2 - Contemp I, 49. Lo bon hora e la bona dona prengueren per fill aquell infant e nodriren-lo al pus bellament que pogueren, II.B.15 - Felix IV, 29. E dix-me que prengués Joan son cosí, fill de Zebedeu, per fill e per frare, FD II.5 - BeneMuli, 323. E tan estranys canvis són aquests, pendre fill terrenal e perdre fill eternal, FD II.5 - BeneMuli, 323. Cové que les rúbriques esdevenidores prenam per manera de mijà, II.A.4 - Demost, 92. En axí con lo pecat original prenem per comensament a provar encarnació, en axí cové que..., II.A.4 - Demost, 539. || 9. tr. Rebre, acceptar, admetre. Vos clam mercè, per pietat, que pus la mia memòria, enteniment e volentat avets creats a vostra semblansa, que les prenats a vós membrar, conèxer, amar e servir, III.42 - Oracions, 319. No és larc qui dóna per ço que prena, III.26 - ProvRam, 37. Oh vós, Sènyer Déus, qui donats pus volenter que nosaltres no prenem, I.2 - Contemp I, 168. Ja sia so, Sènyer, que nosaltres no siam de tan gran poder que puscam amar-vos ni servir segons que a vós tanyera, per tot assò no roman que vós no ho prenats, I.2 - Contemp I, 124. Prenets tot mon poder e saber, pus havets pres tot mon voler en vós a loar e a servir, II.A.19 - Blaquerna, 441. Pus que vós hi havets fet tot vostre poder, en aytant ho prenc com si ço que us havia manat m'aguéssets aportat, III.7 - SaMaria, 135. Tu, mare de vida en la qual és cullit fruyt de vida ab esperança, la mia ànima prin en la mort ab esperança, FD I.18 - HoresSM, 263. La flor de prudència és mèrit per la discreció dels hòmens qui prenen (variant preveen) les coses bones e males, III.23 - ArbSci I, 266. Car so que en cort present, / el papa e·ls cardenals no ho prenon mantinent, / ans ho van alongant, III.22 - Descon, 242. || 10. tr. Considerar, pensar, judicar (que una cosa és tal o qual). Si figura no fos estrument d'oir, la veu del ase e del rossinyol prenguera lo sèn d'oir en una metexa espècia, III.23 - ArbSci III, 489. || 11. refl. Desenvolupar-se en una planta mitjançant l'empelt, la vida d'una nova planta. No és cosa que perer ne codonyer se pusquen pendre en oliver ni en datiler, I.2 - Contemp IV, 25. || 12. refl. Encendre's (el foc), inflamar-se. Dementre que lo clergue jahia en son lit, foch se près al alberch de aquell clergue, II.B.15 - Felix IV, 306. En axí com la espira del foch, que hom trau de la pedra e del foguer, qui·s pren enans en la escha que més li és proporcionada, III.2 - ArsAma, 92. || 13. refl. Contagiar-se, transmetre's. Con jo veuré los hòmens peccadors, desconexents, qui estaran en tristor e en ira, prec-vos que·m guardets e·m salvets que de lur tristor, ne ira ni desconexensa no·s prena a mi, I.2 - Contemp I, 18. || 14. refl. En frases interrogatives, directes o indirectes, es troba l'expressió en què es pren, equivalent a d'on ve, d'on procedeix, què significa o altres preguntes similars. Per mercè vos prech que vós me digats de on ve, ni en què·s pren, que axí ma'n són girada de bon stament en malvat stament, II.B.15 - Felix I, 87. Per assò lo voler demanà a les dues vertuts d'on venia ni en què·s prenia que ella podia més amar que la ànima membrar ni entendre, I.2 - Contemp VII, 164. Sènyer -dix Fèlix-, fort ma meravell en què se pren, ni per qual natura, que los hòmens d'aquest món entenen tan fortment en ésser honrats, com sia cosa que a Déu tan solament se covenga honrament, II.B.15 - Felix I, 130.
ETIM.: llatí prehendere.