pendre

2. PENDRE v. Aquest verb solament presenta aquesta forma en l'infinitiu i en els dos temps d'ell derivats, el futur, pendré, i el condicional, pendria. En tot l'altre curs de la conjugació esdevé prendre, forma que només tenim registrada en una variant. Vegeu, doncs, en el lloc corresponent l'article prendre.
ETIM.: llatí prehendere. La forma pendre s'explica per dissimilació sil·làbica. Cf. la dissimilació inversa del mallorquí prende, molt vulgar però correntíssima.