dona
DONA f. || 1. Senyora. Dona és aquella fembra qui ha dejús si servents e servidors qui la servexen e la honren, III.7 - SaMaria, 133. Axí con la serventa qui desama los enemichs de la dona que serveix, e ama los amichs d'aquella dona que són amables, III.25 - Anima, 280. Forma és dona de matèria, III.26 - ProvRam, 128. On jo, Sènyer, m'atén a la vostra misericòrdia, mare mia e dona e esperansa de nosaltres peccadors, I.2 - Contemp I, 91. E so per què la potència racional és dona de totes les altres, sí és per so car és dona de la ymaginativa, qui és dona de la sensitiva, la qual és dona de la vegetable, e la racional és dona de la mutiva, en so que la racional la mou a la acció del fet, tota ora que·s vol, I.2 - Contemp I, 216. Nostra Dona: la Verge Maria, Mare de Déu i Senyora nostra. Car nostra Dona consentí al San Esperit, concebé per ell fill Déu home, III.26 - ProvRam, 221. Són oracions en est Libre per donar doctrina a aquells qui volen pregar nostra Dona e no la saben pregar; per què no han de nostra Dona aquelles coses que li demanen, III.7 - SaMaria, 4. En Déu lo Pare e en nostra Dona mare és misericòrdia, qui perdona als peccadors, FD I.18 - HoresSM, 235. Nom de tractament honorífic usat davant nom propi de persona femenina o nom comú de dignitat femenina. Dona Blanca, Reyna de Aragó, III.42 - Oracions, 315, nota. Dona abadessa, dix una altra dona: Lonc temps ha que jo he desirat com jo pogués haver caritat a Déu, II.A.19 - Blaquerna, 109. || 2. Persona del sexe femení. Reconta's que dues dones, la una havia nom Lausor, l'altra Oració, s'encontraren en un gran camí per on passaven molts hòmens, III.7 - SaMaria, 5. Castedat és tresor de les bones dones, III.26 - ProvRam, 253. Dementre que ell cridava aquestes paraules, passaren gran re de dones per la plaça, II.A.19 - Blaquerna, 359. Aquell home cridà qual cosa valia més, o dona bella qui·s demostràs amadora de luxúria, o dona leja qui feés semblant de castedat, II.A.19 - Blaquerna, 359. Com sia ço que bonea sia pus bella que cara de dona, III.23 - ArbSci III, 319. Respòs indiscreció e dix que ella deïa mal de les bones dones per ço que luxúria hagués gran fama en lo món, III.23 - ArbSci III, 147. Dona: variant per fembra (II.A.6 - DoctPu, 8, nota). || 3. Especialment, dona religiosa, dona d'orde, monja. L'abadessa féu sonar l'esquella per ço que les dones s'ajustassen al capítol, II.A.19 - Blaquerna, 93. Una dona qui acaptava per amor de Déu en la ciutat, vénc al capítol e contà a les dones que havia vista una núvia molt bella e molt noblement vestida, e ab gran honrament la menaven a l'esgleya, II.A.19 - Blaquerna, 93. L'abadessa apercebé en les paraules lo desordenament qui·s seguia per ço que les dones qui acapten dien dels delits temporals a les altres dones, II.A.19 - Blaquerna, 93. Davant l'abadessa e totes les dones dix una dona sa colpa, II.A.19 - Blaquerna, 198.
ETIM.: llatí domina.
ETIM.: llatí domina.