seny

2. SENY m. || 1. Cadascun dels sentits corporals. Negú seny appetex sentir contra sa delectació, III.26 - ProvRam, 159. Beneyta sia la vostra vertut e·l vostre ordonament, qui ha ordonat en home la potència sensitiva, per la qual potència ha l'ome .v. senys sentibles, I.2 - Contemp I, 203. Per aquests .v. senys se volen acostar los hòmens a les fembres, I.2 - Contemp I, 203. En so, Sènyer, que lo sentiment comú, lo qual devalla dels .v. senys corporals, és occasió a la ymaginativa que dó a la potència racional..., I.2 - Contemp I, 210. Fe [és de coses esperituals e] no és de les coses corporals, de les quals se dóna als senys esperiència, III.26 - ProvRam, 251. Extrema uncció és sagrament a untar tots los senys de l'om, a significar que l'om se pinet dels peccats que per los seus senys ha fets, FD I.18 - HoresSM, 279. Pots entendre que hom comença en los senis (sic) de fora per ço que·s convertesca la hobra de dintre, II.B.15 - Felix IV, 239. Senys: variant per sèns, III.2 - ArsAma, 338. La fantasia cull les espècies ymaginades per les quals los senys han enclinació als objects reals, III.23 - ArbSci I, 90. Per contrari seny: en sentit oposat, al contrari. Per assò la forma de l'aygua substancial, so és fredor, convertex-se en forma accidental, so és calor, en aygua escalfada la qual calor se cové ab humiditat en generació; e per contrari seny, la fredor accidental per la qual..., II.A.4 - Demost, 47. || 2. Ponderació mental; capacitat mental sana; judici conforme a la raó; enteniment. Com home qui és exit de son seny e parla com a foll, III.7 - SaMaria, 96. E la paraula e lo seny havia perdut...; e torní en mon seny, FD II.5 - BeneMuli, 324. Oh foll sens seny! ¿E què val l'alberc a aquell qui n'era senyor?, II.A.19 - Blaquerna, 66. Com... Aloma hac recobrat son seny, Blanquerna s'agenollà e en plorant esguardà en lo cel, II.A.19 - Blaquerna, 50. Anava l'amic per una ciutat com a foll cantant de son amat, e demanaren-li les gents si havia perdut son seny, II.A.19 - Blaquerna, 386. Axí com l'ome embriach qui és comprès per la fortor del vi tant fort, que apenes és en son seny, I.2 - Contemp I, 12. Més ha de granea de bontat, perseverança, poder, santetat e virtut e amor en lo confiament que les gents han en Déu e en nostra Dona, que en lo confiament que han en diners, possessions, armes, amics, jovent, seny e les altres coses, III.7 - SaMaria, 157. Per null peccat no ve tan sové mort, malaltia, pobresa, defalliment de seny com fa per gola, II.A.17 - Intenció, 157, lín. 34, V. sèn.
ETIM.: germànic sinn, amb influència de sensus.