maravellar

MARAVELLAR v. refl. Sentir-se colpit d'admiració. Si null se vol maravellar, maravell-se d'aquells qui són negligents e pererosos en amar e servir e honrar vós; e no·s maravell de vós, per so car sóts sens fi, I.2 - Contemp I, 34. Aquells qui·s maravellen de vós, en so que sóts cosa no avent fi, ¿per què no·s maravellen de lurs pares,...?, I.2 - Contemp I, 34. E l'enteniment renuncià a maravellar dient aquestes paraules, II.A.7 - OraCont, 248. Tant és poc lo nostre enteniment, que per fina forsa se ha a maravellar con cogita en tan gran essència, I.2 - Contemp I, 33. E assò és per so car les coses poques e mesquines se maravellen de les coses autes e nobles, I.2 - Contemp I, 33. Molt me maravell de vós, II.A.19 - Blaquerna, 10. So per què jo, Sènyer, no·m maravell del vostre poder que ell pusca al dia del judici ajustar los àtomus e resuscitar los corses dels hòmens..., I.2 - Contemp I, 76. E no·m maravell, dona mia, si fuist tu sadolla de la sua visió gloriosa, FD II.5 - BeneMuli, 312. Me maravell com no multiplicats amor, III.7 - SaMaria, 58. Per ço no·m maravell si l'amic està ab contrarietat, III.2 - ArsAma, 350. Lo meu enteniment... maravella's fort com se pot fer que tu estant verge e cosa finida, concebesses..., FD II.5 - BeneMuli, 300. ¿Per què hom se maravella dels miracles que Déu fa, pus que à tot poder?, II.B.1 - ArsDem, 152. Car, Sènyer, pus maravellar-se volen, ¿per què no·s maravellen d'ells meteys...? I.2 - Contemp I, 55. Car adoncs con nós consideram en la generació del Fill ni en la processió del Sant Espirit, maravellam-nos, per so car no y podem entendre comensament ni fi, I.2 - Contemp I, 55. Maravellava's lo amic de les jents qui tan poc amen la glòria de son amat, III.2 - ArsAma, 186. Los donzels e la mort d'amor se maravellaven per què l'amic no moria, III.32 - ArbFilAm, 180. Tots aquells qui estaven davant se maravellaven, III.7 - SaMaria, 18. Un dia s'esdevenc que aquell ermità aprés la oració consirà en lo món, e maravellà's del món, que és la raó per què és en tant torbat estament, III.7 - SaMaria, 60. En axí se maravellà lo meu enteniment, FD II.5 - BeneMuli, 300. E maravellà's per què li havia feyta aytal demanda, III.2 - ArsAma, 341. No·t maravells, fill, si lo mon es en tribulació, II.A.17 - Intenció, 131, lín. 44. E per tal no·t maravelles com lo concebí en ma virginitat, FD II.5 - BeneMuli, 301. V. meravellar.
ETIM.: derivat de maravella.