maravelar
MARAVELAR v. refl. Meravellar-se. Un senyor rey, qui bé entén, / se maravela molt sovén / de Déu, III.13.bis - PecAdam, 65. Molt se maravelaren les raïls d'amor, III.32 - ArbFilAm, 178. Quar qui ha bontat infinida, / eternal, no pot far falida / e sta en so·l maravelar, III.13.bis - PecAdam, 66. V. maravellar, meravellar.