meraveyllar

MERAVEYLLAR v. refl. Variant gràfica per meravellar. Fort me meraveyll en què·s pren, ne per qual cosa se sdevé, que desleyeltat sia major que leyaltat, II.B.15 - Felix IV, 26. Aquell ermità se meraveyllava del rey com podia tant amar la cassa, II.B.15 - Felix IV, 83. E lo rey moltes vegades se meraveyllave del ermità com podia estar sol ne viure ten aspre vida, II.B.15 - Felix IV, 83. Meraveyllà's del volar del falcó, II.B.15 - Felix IV, 83. Jo·m meraveyll de tu com pots star sols, sens offici de rey, II.B.15 - Felix IV, 84. Si no fos cor és just, e que jo no són digne que longament viva en ton servici, meraveyllare'm de tu per què no m'has allongada la vida, II.B.15 - Felix IV, 315. Molt considerà Fèlix en lo eximpli que lo ermità havia dit, e meraveyllà's de la simonia que féu el canonge en ésser bisbe, II.B.15 - Felix III, 100. Segons que és recomptat, adoctrinà l'ermità Fèlix com sa meraveyllàs, II.B.15 - Felix IV, 313. V. meravellar, maravellar.