loar

LOAR v. tr. Lloar, manifestar aprovació de perfeccions o bones qualitats que té una persona o cosa. Con la volentat pren la carrera de la fe, la memòria e l'enteniment la seguexen en vós a servir e a loar e a beneir, I.2 - Contemp V, 161. Entín Déu per ço que·l sàpies loar, III.26 - ProvRam, 72. Vos lou e beneesc, per so car avets ordenat que lo dia del judici sia terme en lo qual se departesquen los bons e·ls mals, I.2 - Contemp I, 303. A vós, Sènyer Déus, me lou e fas gràcies de la mia cogitació, I.2 - Contemp III, 310. Ador e lou e beneesc de tota ma forsa sensual e entel·lectual infinitat en la vostra dousa misericòrdia gloriosa, I.2 - Contemp VII, 54. En axí com yo us lou les noblees e altees de mon amat, cové que vos altres levets vostre membrar... a mon amat, III.32 - ArbFilAm, 193. E si tu loes lo subirà bé per so cor ha creat lo jusan bé, yo lo lou aytant con tu, qui en aquella metexa laor lo lou, II.A.4 - Demost, 377. Yo lou vós per ço que·m donets alcun noble do, II.B.15 - Felix III, 70. Diran que jo lou la mia glòria metexa, FD II.5 - BeneMuli, 348. Enveja procures si a ton veí loes les tues riquees, III.26 - ProvRam, 240. Jutglar, dix lo rey, ¿loas tu lo cavaller per ço que·n faces a mi plaser en hoyr ço que tu dius del cavaller, o loas-lo per ço que el cavaller sia digna (sic) de lahor?, II.B.15 - Felix III, 70. No sap de lausor qui loa ço que no entén, III.26 - ProvRam, 72. A tu Jesús, Fill de Déu, loam, FD II.5 - BeneMuli, 310. ¿Per qual entenció pus principalment loats e adorats nostra Dona?, III.7 - SaMaria, 13. Loats nostra Dona de veritat, car on més la loarets, més metrà nostra Dona en ver tot ço que jo li demanaré, III.7 - SaMaria, 71, No·t fius en aquells qui a tort te loen, III.26 - ProvRam, 72. E aquelles (Hores) fem en romanç per ço que aquells qui latí no entenen, sàpien entendre aquelles coses ab les quals preguen e loen, FD I.18 - HoresSM, 232. E feriren l'amic, qui loava son amat, III.32 - ArbFilAm, 84. E era-li aytant qui·l blastomava com qui·l loava, III.23 - ArbSci III, 442. Molt se meravellà lo sant hom del abat qui loave, cor, loant ell, acusave si mateix, II.B.15 - Felix I, 140. E adoncs loà e beneí la misericòrdia de Déu, III.23 - ArbSci II, 405. Adam, Abraam e·ls prophetes loaren lo Senyor ab los àngels, III.26 - ProvRam, 226. Ço que loaràs, loa ab justícia, III.26 - ProvRam, 72. Explanant la diffinició loarem nostra Dona, III.7 - SaMaria, 15. Loa Déus car és encarnat, III.26 - ProvRam, 72. En los àngels e en los sants de glòria loa e adora nostro Senyor Déu, II.A.6 - DoctPu, 157. És raó, Sènyer, que jo lou vós, I.2 - Contemp I, 35. No lous més les tues obres que les altres, III.26 - ProvRam, 72. A persona comuna no lous res del teu e de ton veí, III.26 - ProvRam, 299. Ha creada ta boca per ço que·l lous, II.A.6 - DoctPu, 10. És cuvinent cosa que amem e remembrem e loem e servescam un senyor, un creador, un Déu tan solament, I.2 - Contemp I, 38. Tota hora que nós loem e honrem lo vostre saber, tota hora entenem fer honor a la vostra Trinitat e a la vostra Unitat, I.2 - Contemp I, 62. Loem: variant per loen (FD I.18 - HoresSM, 232, nota). Vós donàs a mi ulls per veer les creatures, per tal que us loàs e us beneys en elles, I.2 - Contemp I, 193. Cor si·l loasses en més de tres subpòsits, blasmares los .iij. subpòsits, II.A.4 - Demost, 377. Per so que l'amic amàs e loàs, per plaents, trebaylants prosperitats son amat, III.32 - ArbFilAm, 143. Molt he gran desitg que veés juglars vertaders qui loassen so qui fa a loar, I.2 - Contemp III, 99. Si en tot lo temps qui és passat ni és ni serà, e en tots los locs qui són enfre lo cel e la terra, si tot era ple, Sènyer, de lengües qui loassen e recomtassen lo bé qui és en vós, encara no poria hom tant parlar ni oyr de vós, com ha en vós, I.2 - Contemp III, 157. La ,j. aprenia per so que per sa sciència agués honor e honrament, e que les gents lo loassen, e que fos bisbe, III.32 - ArbFilAm, 201. E que a aquells que haurien après latí... fossen donats diners e vestirs e palafrens, per ço que·s loassen dels crestians, II.A.19 - Blaquerna, 297.
ETIM.: llatí laudare.