infel

INFEL adj. o m. i f. Infidel, infeel. Si era ver ço que diu ne descreu l'infel de la trinitat de Déu e de la incarnació e del sagrament del Altar,... caritat no poria ésser virtut per què home pogués amar més Déu, III.47 - Home, 124. Ni per què los cathòlics no havien a Déu tan gran amor que als infels lo faessen amar e conèxer, II.B.15 - Felix I, 77. Molts són los infels qui·l deshonren e·l blastomen, II.A.6 - DoctPu, 21. Si plores per los infels qui ignorantment van als turments perdurables que·ls demonis donen, ages consolació en la justícia de Déu, II.A.6 - DoctPu, 69. Infel: variant per infeel (FD I.18 - HoresSM, 274, nota); infels: variant per infeels (I.2 - Contemp VII, 41, nota); infels: variant per infidels (III.23 - ArbSci II, 190, nota).
ETIM.: de infeel amb contracció de les dues e.