infidel

INFIDEL adj. Mancat de fidelitat. Meravella's fidelitat car infidel ama plus públic bé que feel, III.26 - ProvRam, 313. Per açò fan mal los cristians qui la noblea de aytal tronc no mostren e no loen als infidels qui en nostra Dona no han esperança, III.23 - ArbSci II, 190. Aytal ús han li infidel (pl.) / qui descreson que Déus del cel / sia en sancta trinitat, I.1b - LogGat, 28. V. infeel.
ETIM.: llatí infidele.

Veus del Glossari relacionades:

enfel
infael
infeel
infeell
infel
infesés
infiel
infisel
infisells
infizel