infizel

INFIZEL adj. Variant gràfica per infisel. Cové, doncs, que l'ànima sia subjecta al peccat original per ço que sia estrument ab lo qual lo cors del infizel mort en peccat original, aprés la resurrecció pusca ésser turmentat e punit d'aquell peccat, III.23 - ArbSci II, 78. En la qual majoritat de mal estan los infizels sots hàbit de follia, III.23 - ArbSci I, 274.
ETIM.: llatí infidele. Pel pas de la d intervocàlica a s, z, infisel, infizel, cf. Coromines, Lleures, p. 253 i segs.