infeel

INFEEL adj. o m. i f. Infidel, que no pertany a la religió vertadera. Tot infeel ha déu estrany, III.26 - ProvRam, 313. Los infeels qui no saben de Déu veritat, III.26 - ProvRam, 273. Los infeels vos adoren creents falsetats, I.2 - Contemp VII, 9. A un feel mil infeels, III.26 - ProvRam, 313. Feel despulla infeel qui·s fa crestià, e infeel vest lo crestià qui·s fa sarraí, III.26 - ProvRam, 314. Plora fidelitat car lo sant Sepulcre qui és son centre, posseexen los infeels, III.26 - ProvRam, 314. +Intenció de donar conexença de Deu e amor als infeels, qui·l ignoren e no·l amen, II.A.17 - Intenció, 188, lín .20.
ETIM.: llatí infidele.