aconseguir

ACONSEGUIR v. tr. || 1. Obtenir alguna cosa. Totes aquelles coses qui són occasió per les quals hom pot aconseguir la vostra misericòrdia, I.2 - Contemp II, 187. La larguea dóna més que lo hom no pot aconseguir per mèrit, II.B.15 - Felix IV, 44. E tantes coses no ama e tantes coses no aconsec de celles que ama, I.2 - Contemp VII, 323. Qui sa amor fa durar, aconseguex la fi d'amar, III.32 - ArbFilAm, 97. Lo demoni qui fa peccar a.n Martí ¿aconseguex-ne neguna fi?, III.23 - ArbSci III, 498. Per amància s'aconsegueix sciència, III.2 - ArsAma, 4. Aquells qui temen les menaces fan reverència al senyor, per la qual aconseguen mèrits, III.23 - ArbSci I, 257. Són virtuoses e aconseguexen mèrit, III.23 - ArbSci I, 180. Vencia la temptació e aconseguia temprança, III.7 - SaMaria, 171. Més de glòria aconseguirà hom en glòria per raó de la vostra humanitat, I.2 - Contemp II, 211. E null temps no aconseguiran la fi, III.23 - ArbSci I, 273. Ja l'amic no aconseguira la fi de son amar si no visqués glorifficatiu de durable gloriejable, III.2 - ArsAma, 186. Tota ora desirarien e no aconseguirien so que desirarien, III.32 - ArbFilAm, 220. Ha mèrit per raó del qual aconseguesca major bé que.l bé que fa, III.23 - ArbSci I, 318. Ab afany cové que hom aconseguesca la glòria de parays, I.2 - Contemp III, 30. Fruit d'amor és per so que amant, amar e amat aconseguesquen so que desiren, III.32 - ArbFilAm, 220. Seguir s'ia que l'enteniment se mogués infinidament a son conpliment e que null temps aquell no aconseguís, II.A.4 - Demost, 17. || 2. Perseguir, anar darrera qualcú o quelcom per prendre'l. L'emperador respòs e contà a Blanquerna com ell havia seguit un senglar en la caça... e com en un gran boscatge aconseguí lo senglar, II.A.19 - Blaquerna, 153. Aconseguí l'amic son amat egualtat d'amor de bondat ab bon obrar e ab gran amar (text confús), III.2 - ArsAma, 161. || 3. intr. Arribar. En tan alta muntanya que negun giny no y pusca aconseguir, III.42 - Oracions, 357.
ETIM.: llatí consequere, amb canvi de conjugació.