conseguir

CONSEGUIR v. tr. Aconseguir, obtenir. Nulla glòria no poden conseguir, I.2 - Contemp II, 121. Per aytal encercament se guanya e.s consegueix sciència e amor, III.2 - ArsAma, 10. En la ànima, d'ome ha acabament en quant pot uzar de vertuts e en quant és incorrompable e en quant és conpliment del cors e en quant consec (Mg. consequitur) alcuna cosa que desija, II.A.4 - Demost, 77. Ab creença conseguiràs sciència, III.53 - MilProv, 341. Consegran: variant per aconseguiran (III.23 - ArbSci I, 273, nota). Si tu vols vertut conseguir, / conseguix-la ab deffinir, III.49 - Aplica, 248. V. aconseguir.
ETIM.: llatí consequere, amb canvi de conjugació.