vés

VÉS (o EN VÉS) prep. Vers, envers, cap a, en relació a. Va-se'n lo meu fill Blanquerna tot sol, no·m sé vés quals parts, II.A.19 - Blaquerna, 48. Car la volentat del home, Sènyer, mena vés (variant vas) qual part se vol totes les natures e les proprietats qui són en home sobjectes, I.2 - Contemp IV, 209. Anc per negun temps no pensé falsia ni barat vés granea ni eternitat, III.2 - ArsAma, 312. A l'amic qui a fallit vés son amat, III.2 - ArsAma, 359. Car me penet con he vés vós tan fort errat, III.42 - Oracions, 355. Vés qual part tenrien: variant per vers quals parts tendrien (III.32 - ArbFilAm, 204, nota). L'aucell, enans que vol, ha deliberació en vés qual part volarà, III.26 - ProvRam, 177. Jo us clam mercè, Sènyer, que si lo meu comensament ha estat en falsies e traïcions e desconexensa en vés vós, la mia fi sia en veritat e leyaltat, conexent vós, I.2 - Contemp I, 30. Ah Sènyer ver Déus, qui esguardats en vés les vostres creatures ab ulls de misericòrdia!, I.2 - Contemp I, 47. Peccat no·l fa hom en vers altre sinó en vés vós (variant de vés altre sinó de vés vós), I.2 - Contemp I, 47. Oh vós, Sènyer, qui en la crou inclinàs vostre cap en vés nós qui som en la terra, per tal que·ns exalsàssets en los cels, I.2 - Contemp IV, 87-88. Per aitals granees temporals l'amic no pot aver molt gran amar en vés son amat, ni l'amat a son amic, III.32 - ArbFilAm, 78. Temor és conèxer hom sa menoritat e la majoritat de son major en vés lo qual ha fets falliments, II.A.6 - DoctPu, 64. ¿Com vós podets pensar, reyna, que home qui haja enteniment e raó e haja caritat en vés vós, si matex e son proïsme, se pusca consolar dels hòmens qui...?, III.7 - SaMaria, 193. V. vers, envers.
ETIM.: llatí versus.