ventura

VENTURA f. d 1. Fet que esdevé impensadament, sense haver estat previst, sense que hi hagi intervengut la pròpia intenció o voluntat. De tot en tot, Sènyer Déus, se poden tenir per malastrucs molts hòmens que ha en est món, qui dien que so que l'home fa ni vol, ni lo mester en què és, ni la vida ni sa mort, que tot se fa e s'esdevé segons córs de natura e segons signes e planetes e punts e ores, qui vénen segons fat o ventura o predestinació, I.2 - Contemp I, 73. Cové que en estes dues coses, so és a saber, occasió e ventura, enserquem la forsa e la frevoltat de predestinació, I.2 - Contemp V, 341. Com nós ajam encercada predestinació en les .iiij. causes e en ventura e la ajam atrobada en les .iiij. causes e en ventura, cové ésser remembrat e entès e amat que avem atrobada predestinació en les .iiij. causes e en ventura en tal manera e en tal disposició, que..., I.2 - Contemp V, 349. Com hom sab aver conexensa de les coses qui van per occasió o per ventura, adoncs pot hom, Sènyer, apercebre e conèxer quals coses són amades e desamades; e aquesta conexensa esdevé en hom per raó de les .iiij. occasions o per raó de les causes de ventura qui signifiquen lurs proprietats e lurs qualitats, I.2 - Contemp IV, 298. Cor si era possíbol, seguir-s'ia que so qui és debades se covengués ab Déu e so qui·s fa a aventura se covengués ab enteniment, e que la causa final se covengués ab falsetat e ab ventura: e assò és inpossíbol, II.A.4 - Demost, 17. Sensualment sentim e entel·lectualment entenem que pus forts cosa és occasió ('causa') que ventura, I.2 - Contemp VII, 441. Per assò fóra la confessió més per córs de ventura que de occasió... Com confessió sia a hom tan necessària, cové que més estia confessió en occasió que en ventura, car si més estigués en ventura, fóra significat que confessió no fos a hom necessària ni profitosa, I.2 - Contemp VII, 441. Ventura és esdevenir so qui no és aüt en entenció per cogitació de pensa II.A.6 - DoctPu, 186. Ventura ve per natura a les vegades, axí com sis dits en la mà, e néxer home contret, e les altres coses semblants a aquestes, II.A.6 - DoctPu, 186-187. A ventura: sense atendre a les conseqüències possibles. Aquells qui fan a ventura so que fan, són enamichs de discreció e de rahó, II.A.6 - DoctPu, 187. Adoncs (lo cavaller) és axí con l'ome foll qui no usa de rahó e fa a ventura so que fa, II.A.5 - OrdCav, 243-244. Per ventura: per casualitat; tal vegada, potser, possiblement. E faïa guardar al estrolomià si per ventura havia errat en lo compte, III.23 - ArbSci II, 379. En axí com la saviea de Déu no consira que·n Martí pusca ésser papa pus que no serà papa, en axí, Ramon, ¿consira per ventura la major majoritat de seybilitat creada?, III.23 - ArbSci III, 380. Lo humanal enteniment porà ésser certificat de alguns dubtes en los quals per ventura està, FD II.5 - BeneMuli, 292. Per açò, per ventura si jo havia fill qui fos rey aprés ma mort, seria molt de mal, II.B.15 - Felix I, 75. || 2. Fet que esdevé casualment del qual es mira especialment la bondat o maldat. Ventura és so qui és desirat e ve a aventura, II.A.6 - DoctPu, 185. En axí com la vostra deïtat e la humanitat que presés e la passió que sofrís són occasió d'on sia dirivant tota bonahuïransa e tota bona ventura e tot bé, en axí..., I.2 - Contemp I, 208. || 3. Fet més o menys curiós, acompanyat potser d'alguna peripècia. Aprés aquesta ventura ne vénc altra, ço és a saber, que..., II.A.19 - Blaquerna, 328. Lo caveller li clamà mercè e pregà-lo que ans que lo auciés lo scoltàs, car .Iª. ventura que li era sdevengude li volia recomptar, II.B.15 - Felix I, 48-49. D'aquest ram parlarem ab les raïls de son arbre, e recontarem les ventures que esdevenen al amic per amor, III.32 - ArbFilAm, 130. De la ventura qui·ns es avenguda en la fforest on venim, seguir-se·n a a nosaltres null proffit, II.A.9 - Gentil, 208-209, lín. 294. || 4. Perill, risc. Con lo vostre servu, Sènyer, aja desordenat en si metex so que vós hi avets ordonat, molt és son estament en gran perill e en gran ventura, I.2 - Contemp I, 201. V. aventura.
ETIM.: llatí ventura (neutre plural de venturus 'coses que han de venir').