tancar

TANCAR v. tr. || 1. Fer que una obertura sigui obstruïda i que l'interior quedi aïllat de l'exterior. Penetència tanca les portes d'infern, III.26 - ProvRam, 246. Lo qual desamar tanca les portes als contraris d'amar, III.2 - ArsAma, 210. Lo donzell tancà la porta e dix que ans que ell lo lexàs entrar en lo palau, li covenia demanar licència als .x. manaments, II.A.19 - Blaquerna, 133. || 2. Fer que un espai quedi aïllat de l'exterior per un obstacle que impedeix entrar-hi o sortir-ne. Tos ulls no fan tració con veen la bella fembra, mas tu la fas a ells car no·ls tanques, III.26 - ProvRam, 315. Us plàcia que tanquets tots los forats per los quals entra en mi ira, I.2 - Contemp I, 9. E per massa vestir, los porus no han ab què fredor los tanch, II.A.6 - DoctPu, 177. Prec-vos, Sènyer, que la vostra bonea abcec e tanc la font qui és en mi, de la qual diriven totes les mies errors e totes les mies malees, I.2 - Contemp I, 133. Us prec que vós me fassats tanta de gràcia, que vós tanquets tots los locs e tots los forats en què solen entrar en mi multitut de viandes e multitut de vicis, I.2 - Contemp I, 202. Qui vol atemprar sa conexensa e son apercebiment, cové-se que hom tanc (variant tanche) e cloa los ulls de son apercebiment, I.2 - Contemp IV, 233. Tanca tes orelles a leges paraules, III.26 - ProvRam, 282. En la conjuntiv' à mija / con hom diu: tanca la sija, I.1b - LogGat, 13. Clam-vos mercè, Sènyer, que vós tanquets les orelles de mon cor ab les quals ou los amonestaments dels demonis, I.2 - Contemp III, 149. Voluntat, dix la boca: ¿e per què vós no·m tancats?, III.23 - ArbSci II, 361. Vapors seques tanquen los poros a vapors humides, III.26 - ProvRam, 212. Les claus de sent Pere, qui tanquen e obren als hòmens en lo cel e en la terra, III.23 - ArbSci II, 30. Jo tanqué los ulls de ma ànima e de mon cors, per tal que vos perdés e no us trobàs, I.2 - Contemp I, 22. || 3. Referint-se a un llibre, cloure'l, fer que no quedi obert. E con lo sarraý ac dites estes paraules, ell tancá son libre, II.A.9 - Gentil, 197, lín. 149.
ETIM.: d'un verb cèltic *tanko 'subjectar, unir, fixar'.