mig

MIG (adj. f. mija). || 1. m. Lloc que dista igualment dels extrems o perifèria. Ha mester temprança per ço que la saviea haja conexença de ço qui és massa e qui és poc, e que la caritat am lo mig, II.A.19 - Blaquerna, 120. Los .II. bous se urtaren e trobaren en lo mig la volp, II.B.15 - Felix II, 123. Enfre perfet amic e amat està amar en lo mig, III.26 - ProvRam, 120. Mijà qui és de començament e fi, està al mig, III.26 - ProvRam, 120. Granea és pus luny a poquea en son mig que en ses estremitats, III.26 - ProvRam, 121. Tota virtut no està en lo mig de moltes, III.26 - ProvRam, 121. L'altra partida és lo migdia, e aquesta significam per f. e és apellada la (sic) mig, III.29 - Astron, I, 1.ª Iª 1.ª E tan maravellós dia serà aquell, con vós estarets en lo mig dels justs e dels peccadors, e darets sentència, I.2 - Contemp I, 301. En axí com mesura sta en lo mig de virtut, e son contrari està en los .ij. térmens qui són vici, II.A.5 - OrdCav, 224. En mig: en situació cèntrica o equidistant entre dues o més coses. És demanat per què·l foc qui és en la sua esfera, ha appetit que devall a la esfera de la terra, com l'aygua qui és son contrari sia en mig, III.23 - ArbSci III, 7. Per tal que fos conegut que dintre digmenge e·l divendres e·ls dies qui són en mig reeberen creació les creatures, I.2 - Contemp V, 284. || 2. adj. Es diu d'allò que es troba situat a la meitat entre dues coses o en el centre d'alguna cosa. Vós fos penjat en vil loc, ab ladres; e fos penjat en alt, per tal que tuit vos veessen; e fos crucificat en lo mig loc del món, per tal que tuit sabessen la onta que vós prengués, I.2 - Contemp I, 283. A la mija nit, com los monjos se levaren a matines..., II.A.19 - Blaquerna, 177. En la conjuntiv'à mija / con hom diu: tanca la sija, I.1b - LogGat, 13.
ETIM.: llatí mediu.