fondament

FONDAMENT m. Variant culta per fonament (en les dues accepcions). La terra és sobject plen, e estable fondament e trempat, III.29 - Astron, I, 1.ª I, 2.ª Los articles e·ls sagramenta qui de la santa Esgleya romana són fondaments, III.42 - Oracions, 361. Açò cové ésser en axí per ço que l'enteniment, les spècies que guanya e multiplica entenent, pos aquelles en sos propris essencials fondaments, III.47 - Home, 16. Per so car fi està fondament / de mijà e de comensament, / li pertayn molt gran bastiment, III.9 - CentNoms, 115. Sol la virtut qui·s fa per fe en lo sagrament de l'altar, hom no poria dir ni pensar, e tota aquella virtut ha presa rayl e fondament en la fe de nostra Dona, III.7 - SaMaria, 149. So qui és primer, cové ésser fondament, e so qui és en aprés, és lo fruyt e·l compliment, II.A.6 - DoctPu, 123. Fondament: variant per fundament (III.23 - ArbSci III, 475, i I.2 - Contemp IV, 469, notes). V. fonament i fundament.