fonament

FONAMENT m. || 1. Part sòlida de l'edifici, quasi sempre situada sota terra, que serveix de sosteniment a tot aquell. La lig veya covenc ésser anans que la nova, en axí com los fonaments covenen ésser anans que la cambra, II.A.6 - DoctPu, 30. En axí com la ruïna qui se'n porta les cases, e no roman d'elles sinó los fonaments tan solament..., I.2 - Contemp III, 205. Enans covenen ésser los fonaments de la cambra que les sues parts, III.23 - ArbSci III, 326. || 2. fig. Base, allò sobre què reposa o es recolza una cosa, sobretot no material. Aquell rey se combaté ab l'emperador, e fo vençut l'emperador e ses gents, per ço car no era fermat lur ardiment sobre tens bons fonasments com eren ceylls del rey e de sa gent, II.B.15 - Felix IV, 117. Enfre temor e esperança ha fet hostal amor, on viu de pensaments e mor per ublidament com los fonaments són sobre los delits d'aquest món, II.A.19 - Blaquerna, 382. La Filla e Mare de Déu és fonament de vera fe, FD I.18 - HoresSM, 262. Són pus belles a dir e a escoltar les paraules qui són fundades sobre la primera entenció e lo primer moviment, que no són les paraules qui an fonaments de la segona entenció e del segon moviment, I.2 - Contemp VII, 540. Qüestions, diffinicions... són los fonaments d'aquest Libre, III.7 - SaMaria, 3. Per so con vós avets ordonat que lealtat sia fonament de la via de parays, I.2 - Contemp I, 295. La primera entenció és fonament d'amor e de vertut e de saviea, I.2 - Contemp III, 221. La ley vella fo per so que fos comensament e fonament de la nova, II.A.6 - DoctPu, 122.
ETIM.: llatí fundamentu.