mentir

MENTIR v. intr. Dir conscientment alguna cosa contra la veritat amb intenció d'enganyar. Per molt parlar apercep hom mentir, III.26 - ProvRam, 178. Nós veem que los juglars an presa art e manera de mentir, I.2 - Contemp III, 99. E d'açò no us ment, car mentir no us poria, III.7 - SaMaria, 53. Mentir és aquell vici qui los seus contraris són majorment veritat e vergonya, III.23 - ArbSci I, 290. E per açò fon enganat un home qui volc més mortificar mentir ab justícia, que ab veritat e vergonya; e per açò mentí en quant dix falses paraules e com hac mentit, veritat e vergonya excitaren consciència..., III.23 - ArbSci I, 290. Respòs mentir e dix que negun sèn mentia contra natura, sinó effatus tan solament, III.23 - ArbSci III, 141. En axí com ab lo nom de Déu dius més de veritat si no ments, dius ab ell més de falsetat si·n ments, III.26 - ProvRam, 233. Crueltat, ¿per què ments?, III.23 - ArbSci III, 156. Con tu ments ni fas falsetat ni engan, adoncs la tua falsetat és contrària a la veritat de ton ésser, II.A.4 - Demost, 261. Aquell qui·s perjura a scient, fa déus d'assò per què ment, II.A.6 - DoctPu, 31. Ne no jurs ta fe, car si ments, jens no n'has, II.A.6 - DoctPu, 31. Lo qual nom de nostro Senyor Déu prenen en va aquells qui juren per Déu e per les sues obres e menten, II.A.6 - DoctPu, 31. Mentes: variant per ments (III.23 - ArbSci III, 156, nota). Caritat no ment, III.26 - ProvRam, 262. Boca, dix l'enteniment: ¿per què mentits?, III.23 - ArbSci II, 361. Com elles són desordonades e destorbades en lur disposició e ordonació, adoncs menten en la demostració que donen, I.2 - Contemp IV, 4. Alcuns hòmens usen ab fembres e ab hòmens contra natura, e menten a scient, II.A.4 - Demost, 118. Gayta e mercader menten sovén, III.26 - ProvRam, 305. Moltes vegades mentia, III.23 - ArbSci II, 411. Era .I. home qui perlava massa, e car massa perlava, ell mentia moltes de vegades, II.B.15 - Felix IV, 174. E dic: 'Las, / per nuyla res no mentiràs', III.44 - MedPec, 34. Ni no veg que a neguns hòmens hom emble ni menta ni tolla hom tant com hom fa a ells, I.2 - Contemp III, 56. Es troba l'infinitiu substantivat: En ton mentir ha de bé fretura, III.53 - MilProv, 344. Qui de Déu ment, ha gran mentir, III.26 - ProvRam, 321.
ETIM.: llatí mentire.