amdós

AMDÓS, AMDOSES, AMDOSOS, AMDOES, AMDUES adj. i pron. Un i altre, els dos. Observin-se les pluralitzacions tautològiques. D'agent e agible no.s seguex neguna obra sens distincció d'amdós, III.26 - ProvRam, 79. Egual necessitat eguala agent, agible e l'actu d'amdós, III.26 - ProvRam, 146. Aquell qui reeb ço que neix en ell e entra, és lo gustable qui és de la essència del gustatiu; e d'amdós ix lo gustar qui és de lur essència, III.23 - ArbSci I, 122. Al die que aquell hom morí, amdoses sos fills lo pregaren que ell los donàs sa gràcia e benedicció, II.B.15 - Felix IV, 21. E si amdosos los gloriosos pensaments fossen substancials e essencials... e que una fos la glòria e la amor, e que amdues fossen una substància..., III.2 - ArsAma, 115. Lo rey qui era para de amdosos los infants, trematia lo cavaller..., II.B.15 - Felix II, 35. E són differents amdoes les memorabilitats, III.23 - ArbSci II, 143. E aquela intensitat és semblansa de la intensitat del object e de la intensitat de l'enteniment, la qual significa la simplicitat de amdoes, III.14 - ArbFilDes, 460. E que d'amdoes les entencions ixís altra entenció..., II.A.4 - Demost, 333. E que de amdues les vertuts isca altra vertut infinida en bonea, II.A.4 - Demost, 250. Amdues les dones en axí parlant de nostra Dona, atrobaren..., III.7 - SaMaria, 8. Ella volia ésser egualment d'amdues, III.23 - ArbSci II, 408.
ETIM.: llatí amboduos, amboduas.