abdós

ABDÓS, ABDUES pron. i adj. indef. Un i altre, els dos. Quan és adjectiu, s'intercala entre ell i el nom, l'article determinat (o un altre determinatiu). E adoncs no s'en pogren avenir... e combateren-se abdós, III.23 - ArbSci II, 435. Qui adora lo meu fill Jesús, adora en ell lo seu Pare divinal e lo Sant Esperit de abdós per amor eternalment proceït, FD II.5 - BeneMuli, 313. Per so que acostàssets la natura divina a la natura humana tant, en tro que s'unissen abdues, I.2 - Contemp IV, 156. Abdues les demostracions aparen a ton enteniment que sien contradició, II.A.4 - Demost, 321. Entenent com lo Pare engenra lo Fill eternalment e infinida on hix lo Sant Spirit de abdós, II.A.17 - Intenció, 174, lín. 42. Abdós les potències: variant per amdues les potències (III.2 - ArsAma, 83, nota).
ETIM.: llatí amboduos.