volgut

VOLGUT, -UDA part. pass. de voler. Cell qui és vestit de virtut / per tot hom és ben volgut, IV.7 - ProvEns, 379. Com Jhesu Crist haja per home volguda pendre tant greu mort, qual és aquell..., III.26 - ProvRam, 224. La ànima que és temptada... ha vensut lo diable e sa sensualitat, e no s'és volguda enclinar a peccat, I.2 - Contemp III, 198. E per asò, amadors, serets molt volguts e amats, si sóts volguts per la volentat de mon amat, III.32 - ArbFilAm, 194. Cases, castells, ciutats que vós no avets volgudes donar a aquells qui les desigen, III.42 - Oracions, 373. Vertut divina molt se deu clamar de mi, con aitant poc he volgudes e amades les vertuts que ella ha creades, FD II.11b - ArsConf3, 410. Vos pregava que donàssets gràcia a un prevere..., e anc no me n'havets volguda exoir, III.7 - SaMaria, 67. Lo envejós desija injustament per enveja los béns que Déus no li ha volguts donar, FD I.18 - HoresSM, 270. E si u ha volgut axí com ho ha sabut e pogut, no se'n segueix negun inconvenient, FD II.5 - BeneMuli, 295. E cogitava que per la sua divina, eternal voluntat era volguda e amada verge e mare sua, FD II.5 - BeneMuli, 311. V. vulgut.