mantell

MANTELL m. Vestidura en forma de capa que servia per abrigar cap i espatles, o almenys les espatles. Major festa fa a Déu humil fembra ab son pobre mantell, que bella fembra ergullosa ab son ric mantell, III.26 - ProvRam, 232. Fa del seu so que·s vol, en axí com vós de vostre mantell, III.32 - ArbFilAm, 185. Nós veem que los sartres fan del drap gramalles e mantells e capes e gonelles e cotes e calces e caperons e d'altres vestedures, I.2 - Contemp III, 125. Són encara altres hàbits artificials, axí com hàbit de gramàtica e lògica e los altres, e hàbit de mantell e gonella e los altres, III.23 - ArbSci I, 41. Axí com hàbit de mantell, de gonella, d'aygua e d'àer, III.23 - ArbSci I, 167. Aloma près lo seu mantell e dix a Blanquerna que la acompanyàs, II.A.19 - Blaquerna, 36. Vestia l'amat son amic mantell, cota, gonella, e capell li faïa d'amor, II.A.19 - Blaquerna, 397-398. Aquella ymage ha corona, mantell, flor e anell...; lo mantell significa vostre mantell ab lo qual abrigats los peccadors qui a vós se reclamen, III.7 - SaMaria, 110.
ETIM.: llatí mantellu.