leyal

LEYAL adj. Lleial, que guarda la fidelitat deguda. Qui és leyal, ¿de què·s desconorta?, III.26 - ProvRam, 54. Contricció en tots temps és leyal amiga, III.53 - MilProv, 345. Leyal: variant per leal (III.23 - ArbSci III, 99, nota). Fe li donava leyaltat en axí que leyal estava en totes ses obres, III.7 - SaMaria, 195. Amor fa hom desijós e ansiós e curós e leyal e vertader e pacient e larc e savi e cortès, I.2 - Contemp I, 295. Vera fi d'amor és senyal e senyera de vertaders e leyals amadors, III.32 - ArbFilAm, 100. Hom nudreyx-se meteyx leyals (sig.) / can consira los béns cabals, / e consira que és mortals, III.9 - CentNoms, 125. V. leal.
ETIM.: llatí legale.