fos

2. FOS Segona persona del plural del pretèrit indefinit, i primera i tercera persona singular del pretèrit imperfet de subjuntiu del verb ésser. Enans, Sènyer, infinidament e eternal fós ver, e serets axí verament ver, que null temps no fo ni serà en vós nulla cosa contrària de ver, I.2 - Contemp I, 113. En tu e per tu e ab tu fuy on que fos, II.A.19 - Blaquerna, 386. Si no fos altra volentat mas aquella de Déu, qui nomenara volentat, nomenara Déu, III.26 - ProvRam, 3. V. ésser.