surtir

SURTIR Variant, no antiga (II.A.6 - DoctPu, 26, nota); surtan: variant per isquen (II.A.6 - DoctPu, 194, nota). El verb sortir no és lul·lià. || SUS adv. i prep. || 1. adv. Amunt, dalt. Car humilitat està sus, deu ésser cavaller humil, III.26 - ProvRam, 300. Quasi sempre el mot va precedit d'un altre adverbi, formant locucions adverbials. Si la spera de l'aygua era tota plena d'aigua simple sòlida e accupava loc als altres elements, lo foc de sus no poria devallar sà jus, ne aquest qui és sà jus no poria pujar là sus, III.26 - ProvRam, 190. En lloc d'un adverbi pot portar una preposició davant. Lo foc per leugeria que ha puja a en sus, III.26 - ProvRam, 167. D'on se seguiria que per los accidents fossen a en jus, e en quant serien substàncies, serien a en sus, III.48 - Deu, 277. || 2. prep. Com l'adverbi, significa damunt, dalt, i forma locucions amb altres preposicions o amb l'adverbi alt. Molt cavaller, Sènyer, com és sus en son cavall, guarnit de totes armes, cuida ésser leó, I.2 - Contemp III, 58. Com soffrí la Verge, humilment, / cant vy son fill tant ahontat, / sus en la crots mort e penjat, III.8 - HoresND, 179. E·l savi dix a aquell home que ell pujàs a una torre molt alta e que sus en lo mur estigués en un peu, III.23 - ArbSci II, 413. Per tal que lo món entenés que lo meu fill Jesús devia fer un present e un do de tot si meteix al seu Pare divinal, sus en la creu on pres mort, FD II.5 - BeneMuli, 314. Encara fa altre temptament / lo demoni, sus a la mort, / lo qual temptar..., III.44 - MedPec, 106. Fa's lo dissolviment là sus de les nuus, III.11 - TaulaGen, 491. Apenes podem portar lo fex que de sus nos avets posat, I.2 - Contemp II, 117. So per què vós, Sènyer, avets volgut que paraís sia sus alt sobre la terra e per tots los cels sien los locs de paraís, sí és per so car..., I.2 - Contemp I, 308. Com jo trista e dolorosa aquell dia veya sus alt en la creu lo meu fill Jesús penjar ab corona d'espines..., FD II.5 - BeneMuli, 320.
ETIM.: llatí sursum.