perdut

PERDUT, -UDA part. pass. de perdre. Per recrear home, qui era perdut e caut en la ira de Deu, II.A.17 - Intenció, 136, lín. 22. Demanà l'ermità a la ciutat per què havia perduda vergonya, III.23 - ArbSci III, 54. Dix justícia que ella havia treball per ço que karitat era quaix perduda, III.23 - ArbSci III, 87. Sens resurrecció fóra perduda esperança, III.26 - ProvRam, 45. E car intenció vera haja, fill, perduda sa possession en los demés homens, II.A.17 - Intenció, 211, lín. 52. Es pròpria cosa a la vostra bonea fer bonees e endressar e ordonar e restaurar e adobar les coses males e desendressades e desemparades e perdudes, I.2 - Contemp IV, 152. Un pastor havia perdudes moltes ovelles que un lop havia devorades, III.7 - SaMaria, 95. Complany-se fidelitat car ha tantes terres perdudes, III.26 - ProvRam, 314. Justicia ha perdudes ses raylls, II.A.17 - Intenció, 147, lín. 24. Si vós en breu de temps no acorrets a la nostra fullia e a la nostra iniquitat e no la delits en nosaltres, tots som perduts e ixits de veritat, I.2 - Contemp I, 160. Pobble desertat de regnes, castells, viles e ciutats que han perduts per sarrahins, III.42 - Oracions, 347.