miyà
MIYÀ m. Grafia distinta per mijà. Mitjà. Per ço com aquell miyà per lo qual lo bé creat sia major en altre que en si mateix, II.A.7 - OraCont, 238. Los comensamens, so és a saber, les flors d'aquest arbre, són .xxvij., les quals són aquestes: bonea, differència, potència... saviea, miyà, punt transcendent..., III.14 - ArbFilDes, 407. Aquel veser és joyós, / e és veser esperital, / qui veu infinit, eternal / produïment e iximent, / c'om veurà manifestament / sens tot miyà, III.44 - MedPec, 189. La calor no pot ésser calefactiva sens miyà, II.A.20 - Angels, 319. E ells són miyans per los quals la essència és contracta en los concretz, III.11 - TaulaGen, 398. V. mejà, mijà, mitjà.