mejà

MEJÀ m. Mitjà. || 1. Allò que serveix per arribar a un fi. Los mejans de volentat e d'amor són voler e amar, III.32 - ArbFilAm, 99. || 2. Allò que ocupa el lloc entre dos extrems. Con l'amar qui ix de la amor del amic e del amat està egual mejà enfre amdós..., III.32 - ArbFilAm, 81. Amar, qui està mejà d'amic e d'amat, volgren, contrariar e menorificar, gitar d'amor, III.32 - ArbFilAm, 92. Mejà: variant per mig (II.A.19 - Blaquerna, 120, nota). V. mijà, mitjà.
ETIM.: llatí medianu.