migà

MIGÀ m. Variant per mijà (mitjà). Lo qual àer està enfre les nuus e la terra, e fuig per aquell migà a altre loch, II.B.15 - Felix II, 26-27. E ha (sic) conèxer e amar Déu cové que hage molts migans, II.B.15 - Felix IV, 158. Migà: variant per mijà (III.26 - ProvRam, 120, nota). V. mijà.