jutge

JUTGE m. El qui està encarregat d'aplicar les lleis i de sentenciar en un plet, causa o delicte. E adoncs vengren a .j. jutge qui y donà sentència, III.23 - ArbSci II, 432. En nom de jutge qui és mal, està molt desonrada justícia, III.26 - ProvRam, 36. Als suspirs e plors de l'amic demanaren jutges d'amor, de qual font ixien, III.32 - ArbFilAm, 110. Qui podia atrobar vertader jutge e vertader avocat, molt faria, Sènyer, a amar e a honrar, I.2 - Contemp III, 71. Benahuïrats són, Sènyer, aquells jutges e aquells avocats qui no·s corrompen ni·s torsen per diners ni per precs ni per nulles altres coses, I.2 - Contemp III, 71. E en aquella entenció del rey se convertia tota la entenció de sos vaguers, batles, jutges e officials, II.B.15 - Felix IV, 221. Per açò són atrobats jutges, advocats e doctors a mantenir la sciència de dret, III.23 - ArbSci I, 220. Dix que ho demanàs als jutges e als advocats qui alonguen los plets als pageses, III.23 - ArbSci III, 162. E los plets qui porien ésser determenats en breu temps, fan jutges e advocats durar longament, III.7 - SaMaria, 98.
ETIM.: llatí judice.