calitat

CALITAT f. Qualitat || 1. Allò que, posseït per una cosa, fa que aquesta sigui així com és, distingint-la de les altres. Un qual és per calitat pròpia e altre per apropiada, III.26 - ProvRam, 134. E ton parlar sia gran / com requer lo teu deman, / e sia ab calitats / ornades, lo teu dictats, III.49 - Aplica, 242. || 2. Classe, diversitat. Segons les calitats dels peccats mortals se demostra la infinida pena, II.A.6 - DoctPu, 116. En axí són gradades simples colors en composta, com calitats en les substàncies elementades, III.26 - ProvRam, 162. || 3. med. Cada un dels diversos estats de calor, humiditat, fredor, secor. Per ço que.s pusque fer atrempament de humors e calitats e compleccions, II.B.15 - Felix III, 29. Sanitat està per proporcionada influència de calitats, III.26 - ProvRam, 156. E guarden (los metges) les coses del malalte que no sia destruït per lo desordenament de les calitats ni de sos membres, I.2 - Contemp III, 77. Ni que tinga corrompuda la calitat ni lo alende, II.A.19 - Blaquerna, 13. || 4. log. Predicament. Totes quantes coses són creades van, fill, per .x. coses, so és a saber, substància, quantitat, relació, calitat, acció... e de aquestes .x. coses són los .x. predicaments, II.A.6 - DoctPu, 131. || 5. Atribut o dignitat de Déu. Car totes les calitats que nós atribuym a vós són enteses ésser vertuts segons veritat, I.2 - Contemp I, 64. Per assò, Sènyer, totes les calitats són en vós una substància en .iij. persones e la substància e les .iij. persones són vostres calitats, I.2 - Contemp IV, 80. Se sdevé que les calitats que hom ha són contràries a les dignitats de Déu, II.B.15 - Felix IV, 150. Calitatz: variant per qualitats (I.2 - Contemp VII, 426, nota). V. qualitat.
ETIM.: llatí qualitate.