art

ART f. || 1. Habilitat, destresa per a fer certes coses, adquirida amb l'estudi, l'observació o l'experiència. Com hom tracta de la art e de la manera per la qual hom se pot enamorar de son Déu gloriós, I.2 - Contemp VI, 121. En axí com la art de fusteria està en les aynes e en la saviesa del fuster e en la matèria, so és lo fust, en axí art de vós a amar està primerament en la vostra gràcia..., I.2 - Contemp VI, 121. Qui vol aver art e manera de vós amar sia solitari, I.2 - Contemp VI, 131. || 2. Sistema de regles i preceptes per a fer bé una cosa, per a conèixer i exercir una professió, mecànica o liberal, per a saber expressar la bellesa, etc. Medicina és art de sanar lo cors qui és malaute, III.26 - ProvRam, 304. Art mecànica és sciència lucrativa per donar sustentació a vida corporal, II.A.6 - DoctPu, 146. La senyora de les arts vol que hom haja atemprada ymaginació a ymaginar les beatituts de paradís e les penes d'infern, FD I.18 - HoresSM, 261. Respòs saviesa a amor, e dix que.ls antics savis qui són passats d'esta vida, havien sàviament feyt ço que feyt havien en posar-la en arts, III.2 - ArsAma, 378. Aprés li mostrà la draperia, e la carnessaria, e lo loch on hom ven lo pa, e los altres lochs hon són les arts mecàniques, II.B.15 - Felix IV, 236.
ETIM.: llatí arte.